Els mitjans de propaganda del món espargeixen que les coses van millor. En part possiblement és cert, perquè els indicadors de la macroeconomia apunten un procés de repuntament favorable a les polítiques econòmiques globals. A les Illes Balears ens beneficiam d’aquest clima perquè el turisme, la base econòmica del país, és probablement uns dels sectors que ajuden a la recuperació general.

Aquest anunci, positiu i esperançador, va acompanyat de conclusions inquietants, sobretot de la constatació que les desigualtats socials augmenten de forma sistemàtica. Després d’aquesta constatació l’optimisme és força més relatiu i, sobretot, alerta la humanitat en general i cada país en particular davant el deteriorament i el relativisme general davant la justícia social. Si aquells que tenen veu per dir com va el món estan bé la propaganda és positiva, però sabem que és propaganda perquè a la majoria les coses li van molt pitjor que fa alguns anys. I això també s’ha de contar. Aquest relat constitueix la base de la nostra història més recent, provocada per la globalització mal entesa i pel servilisme davant les multinacionals, la majoria insensibles davant el medi i les particularitats del teixit social existent. Aquest relat de la història present és, precisament, la que està absent del debat polític i la que s’amaga en nom de l’estabilitat i la moderació, en nom de la pau social.

Aquest paisatge econòmic que s’està creant des dels quadres de comandament del món afecta molt directament a les Balears i toca la sala de màquines d’una economia fràgil i entregada als interessos forans, en bona part la causa també de què el país no tengui la musculatura suficient per poder actuar en llibertat i poder manifestar allò que voldria ser en el futur. No tenim capacitat de mobilització ni som un país que inquieti perquè el nostre teixit econòmic depèn de forma exclusiva d’allò que s’acorda, no a Madrid ni a Barcelona, sinó en el lloc d’origen dels nostres visitants i en els paradisos fiscals on descansen els guanys que se sumen amb la suor dels illencs de sempre. Molts dels debats polítics i socials de moda aquests mesos reforcen les estratègies dels poders financers i polítics, amb una capacitat extraordinària per nodrir tota casta de mercenaris armats i amb les butxaques plenes.

Pere Fullana, historiador