algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 23°
24°

El silenci del anyells, ara

De la mateixa manera que ningú sentia els crits angoixats de les noies rosses i molsudetes dins d'un pou d'una masia perduda, ningú sent el patiment i l'asfixia econòmica a la que es veuen sotmeses centenars d'entitats de poble petites i sense afany de lucre.

Estic fart de veure que moltes coses que no estan bé, que no són ètiques, que van en detriment del bé comú, són completament legals.

No està bé asfixiar econòmicament a una entitat de poble, muntada amb la bona voluntat i temps d'alguns veïns, a base de comissions i més comissions, sense previ avís. Però, és clar, és legal.

Espectacular i cert: cobrar més de 300 euros en comissions en un compte que ha efectuat 5 operacions en un període de 8 mesos! I , és clar, és legal.

Com es poden posar pensions milionàries alguns directius de Catalunya Caixa, aquesta mateixa entitat que ens matxuca amb les comissions, quan aquesta entitat ha hagut d'estar rescatada amb els nostres diners? Nosaltres la rescatem perquè ella matxuqui la nostra entitat?

Em fa molt mal veure que l'agonia de la nostra petita entitat serveix per pagar plans de pensions desorbitats de la mateixa manera que la pell extirpada d'aquelles noies servia per fer vestits.

Senyors, hem deixat el país en mans de legisladors pagats que fan i desfan perquè sempre guanyin els seus amics, sempre secretament agraïts. Però el més preocupant és l'apatia en què tothom contempla l'espectacle diari. Perquè la sagnia i els efectes de la barbàrie d'un capitalisme desreguladament ferotge són diaris.

Senyors, si volem que quelcom canviï, primer cal que canviem nosaltres mateixos.

Mentrestant, alguns poderosos aniran fent-se vestits amb les nostres pells.

Marc Serra Jové.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.