A dir dels portaveus del PP, amb José Ramon Bauzá hauríem sortit de l’estat de depressió en la qual hauria viscut el país a causa del pacte de govern de la legislatura anterior. Sabem que una part del país estava parcialment deprimida per tot el que passà durant el cicle 2007 i 2011, sobretot per tot el que es va saber durant aquells anys d’enfonsament de la confiança ciutadana.

Dimarts vaig escoltar atentament la intervenció del president del Govern de les Illes Balears i certament no va estar tan malament com imaginava. Feia temps que no seguia la lectura d’una memòria anual institucional, llegida de principi a final, amb la convicció de què el lector ho feia de forma apolítica i desideologitzada. Com a secretari del govern, José Ramon Bauzà havia complit correctament, sense cap sobreactuació inútil i sense aquelles provocacions que l’han caracteritzat. No va dir res nou, no aportà res d’interès, ens desglossà estadístiques no verificables i marcà el territori que li permet ocupar amb el suport de la majoria absoluta que li correspon aquesta legislatura.

Allò més brillant que digué és que tot es podria fer a un preu encara més baix, eliminant diputats i personal en el parlament, la qual cosa seria creïble si ells mateixos haguessin començat donant exemple, renunciant a una part del seu sou i de les múltiples dietes que continuen cobrant. No tinc res en contra que les cobrin, però no entenc perquè no comencen aplicant-se ells mateixos allò que pretenen aplicar a la resta de representant del país. Servidor, de totes maneres, no està gens deprimit. M’alegra, m’estimula i m’excita aquesta manera de governar. Entenc Mabel Cabrer amb les seves metàfores, però també entendrà perfectament que el país necessita més que mai aquest xarop estimulant per mobilitzar aquell sector de la ciutadania que potser encara no ha trobat el camí de sortida a la situació crítica en què es troba.

Els fàrmacs d’aquest Govern tenen un valor afegit especial, ho intuíem, però ara ho sabem cert. Ara que sabem que vivim en el millor món dels possibles per ventura ha arribat el moment de plantejar-nos viure en un món una miqueta més just i més consistent. Els votants de Bauzà no van desencaminats. Potser l’error sigui dels que pensen que se n’adonaran de l’engany i canviaran d’opinió. No. El votant del PP està content. El que cobra està més tranquil. El que ara té una feineta que no tenia està més esperançat. Tanmateix, aquest no és el món que imaginàvem. És més, aquest tampoc no és el model de societat que aspiram a consolidar. Per aquest camí és allà on servidor entén que es troba a anys llum del model democràtic en el qual el President manifestà creure i defensar. No és només una qüestió de principis. Hi ha gent rica, famosa, exitosa i triomfadora que mai no serà un exemple de res. Em sembla, per afegitó, que aquest és el model que ens posen, segurs d’anar pel bon camí.

Pere Fullana, historiador