Formigues
Quan jo era petit, les formigues eren negres i grosses (grosses en comparació a les actuals); ara, les formigues són de color marró i molt petites (molt petites en comparació a les que hi havia quan jo era petit). Figura que les formigues grosses són autòctones i que les petites són unes invasores arribades des d’Argentina, amb una potència conqueridora que pràcticament va fer desaparèixer les indígenes. Dic el que m’han explicat, perquè els meus coneixements d’entomologia tendeixen a zero. Com tots els canvis de l’ordre natural introduïts per l’acció humana, aquesta substitució d’himenòpters fa el món més lleig. La formiga de la nostra infantesa s’assemblava a la formiga que ha construït la nostra imaginació: els seus formiguers eren forats ben visibles oberts a la terra, i eren bestioles laborioses que feien llargues fileres mentre transportaven llavoretes o branquetes als magatzems d’hivern. Eren respectuoses: sabien que el seu territori era el jardí, no la casa. En canvi, la formiga actual viu en formiguers impossibles de localitzar i té una carregosa tendència a envair els nostres espais, especialment si hi ha menjua pel mig. Ens obliguen a lliurar una dura batalla pel control territorial, armats de productes químics. I són immundes: si no troben menjar són capaces d’atacar un cove de roba bruta, a la recerca de qui sap quines excrescències humanes. Són de les família de les espècies carronyaires de l’entorn humà, com les rates i les gavines d’abocador. Diguem que ens resulta fàcil imaginar que la formiga grossa i negra inspiràs La Fontaine a l’hora d’escriure la faula de la cigala i la formiga, mentre que és impossible que la inspiració li pogués haver arribat de la formiga d’ara.
També a Opinió
- El conseller d’Educació diu que fa comptes augmentar la segregació del alumnes per raó de llengua, però no aclareix amb quin pressupost
- La Xarxa Educativa es mobilitza contra l'acord PP-Vox: «No toleram aquesta agressió cap a la nostra identitat, cultura i llengua pròpia»
- Un centenar de residents estrangers de Calvià obtenen el diploma de foraster
- Un grup de persones amb camisetes verdes es planten davant Prohens per denunciar 'el pacte de la vergonya'
- Assemblea de Docents: «Els acords de PP-Vox, quan arribin als centres, seran paper banyat»
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Què curiós això de les formigues... menys mal que amb els humans no passa igual... no? I si provam a posar les formigues vermelles mallorquines amb les marrons argentines?
@Biodramina Ja me diras quina imparcialitat i objectivitat pot transmetre als seus alumnes. És talment com debia fer en Losantos quan donava classe (al manco ell, com a excusa, tenia un tir a sa cama) però amb les idees contràries. Idò això és lo que dóna classe als nostros al.lots. Un "docent", com tu dius. I n´hi ha un parell més, desgraciadament, com el carismàtic i inigualable virtuòs del fabiol, en Majoral, que ja fa anys que transmet la seva saviesa devers la UIB també.
S'ha oblidat d'una altra casta de formigues mallorquines: les carnisseres. Tenen el cap vermell i quan claven les mordales, no amollen mai. N'hi ha manco, però són com a feres. Un dia em vaig entretenir a desxifrar el que es deien a base de tocar-se les antenes pegant-se copets per identificar-se. A base de paper i llapis, vaig escriure: ... -.- -- -- .- .-.. .-.. --- .-. --.- ..- .. -. .- que vol dir: S O M M A L L O R Q U I N A en Morse! Comprovau-ho a Gooogle! I un servidor que només sabia dir: ... --- ... S O S
Docent, gràcies per la informació. 1229, qualsevol lectura al3Legòrica és aliena a la intenció de l'article. Qualsevol inferència sobre quin és el meu "espai de centralitat nacional", per tant, és fora de lloc.
La formiga argentina (Linepithema humile) és, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa, una de les 100 especies invasores més perilloses i les formigues mallorquines (també presents en altres indrets de la Mediterrània) pertanyen a dos gèneres: Lassius, omnívores i Messor, granívores. Malhauradament, si no es prenen mesures ràpides i enèrgiques, el seu futur no és molt esperançador.
Fa molts anys vaig observar un fet: hi havia a prop un de s'altre sengles grups d'ambdues espècies de formiga i vaig agafar-ne algunes de grosses i les vaig ficar d'una en una entre ses petites i vaig comprovar com aquestes literalment destrossaven ses grosses, les esquarteraven, mentre que, en canvi, a s'experiència contrària, és a dir, ficar-ne una petita entre grosses, aquestes la respectaven o, mès aviat, se'n mostraven indiferents. Significatiu, no?
En els meus records d'infantesa hi apareixen formigues grosses, que eren les del dimoni, i formigues petites, que eren les del Bon Jesús. Els formiguers sempre a la vista i les formigues feinejant fora de la casa, és cert. No sabia que aquestes petites que ara campen dins la nostra intimitat fossin argentines. És clar, no podien ser del Bon Jesús, tan dolentes com són!
Preguntaba @rater el otro día que qué era un "docente", así, entrecomillado. Bien, aquí tienes uno. Primero son las hormigas pequeñas y marrones. Luego serán las sudamericanas, las alemanas, las africanas.....
Lo de Covadonga sobra en una exel·lent alegoria de procés de substitució. Denota clarament quin és el teu espai de centralitat nacional, i aquest és, malhauradament, el de les formigues invasores.