Supòs que per esvair la magror, els governants – a qualsevol escala, no calen ser només polítics- necessiten treure's del capell de les il·lusions algun element màgic que és venut a la plebs que governen com l'encarnació de tot el bé. O el que és el mateix, l'eliminació de tots els mals que la condemnen a la magror més solemne. No sé si són més proclius a aquest recurs els mandataris totalitaristes -o que hi tenen una retirada-, aquells que es pensen que governen imbuïts d'alguna sobrenatural ínfula – ja saben allò de Caudillo por la Gracia de Dios- . Així, dins els equinoccis – per ca nostra en deien cànossies- de la postguerra es varen treure del capell el famós hongo miraculós. Ho guaria tot, sense haver d'anar a la farmàcia. I diuen que hi va haver una autèntica febre per posseir-lo. Ha passat més de mig segle. Ha vengut la televisió, des del blanc i negre al plasma en color... però sembla que hi ha coses ancorades al passat.

Ara la màgia magnànima prové del TIL. Ho guareix tot! Encara no fa una setmana que una dirigent popular va dir que si haguéssim tengut el TIL hauríem afrontat millor la crisi. Anem a pams: Quin és l'objectiu del TIL? a) objectiu oficial: saber anglès. Bé, per això es necessita una planificació acurada – les llengües de foc pentecostals només han vengut una vegada-, cosa que no han fet; a més, es necessita una inversió de doblers públics que no tenen i que si els tenguessin no els voldrien invertir en educació, com ha quedat palès aquests dos darrers anys. b) Objectiu real: arraconar el català de les aules, ergo arraconar-lo de la societat. Voleu dir que saber i parlar català ha estat allò que ens ha portat a la crisi? I a Andalusia, Madrid, Extremadura... que no tenen TIL, com s'ho faran per sortir de la crisi? O el que és el mateix, aquestes tres regions que no tenen la nosa del català, com és que han caigut en la crisi? Ara ho entenc, en Blesa i companyia només deuen parlar català. I també s'entén, ara, que n'Aznar el parlàs en la intimitat; devia ser per entendre-s'hi millor. També se'ns ha revelat el sentit profund d'aquelles famoses paraules d'en Bauzá: “sabemos lo que hay que hacer....” Ens pensàvem que es referia a mesures de caràcter econòmic i/o social, però no: es referia al TIL. [Fi del primer temps de la meditació]

Parlant d'en Bauzá, aquell mateix que va dir que sota el seu mandat no hi hauria incendis forestals com els d'Eivissa del 2011. Ens sorprèn la seva sortida de gallet de garbera demanant les màximes penes per als qui provoquen incendis forestals. Són unes declaracions marcades per una doble impotència: la impotència d'haver de menjar-se, mascarades i amb gust de carbonissa, les mateixes paraules i la impotència d'aquell que no sap governar. Que no té cap alternativa més que oferir a les estretors del poble el cap del pobre infeliç que va tirar el carbó al bosc. És fàcil trobar una víctima expiatòria sobretot si li poden posar cara i ulls, si la poden identificar. Però també són unes declaracions mancades de coherència. Quan hem vist al President demanar el màxim rigor penal per a la corrupció? Una vegada eliminats els seus enemics de la seva taifa, Jaume Font per exemple, quan se l'ha vist demanant inflexibilitat penal per als corruptes? També demanarà la mateixa mà dura per a Bárcenas, el marit de la Cospedal o el mateix Rajoy, si es confirmen la brutor d'aquests papers i les mentides dels uns i dels altres? O mirarà cap a l'altra banda tot esperant que la X majúscula de la justícia els exoneri, com passa massa sovint amb segons qui, de tota culpa? I posats a parlar de piròmans i incendiaris. El patrimoni a preservar de les Illes només són els boscos? I la resta de patrimoni? I el patrimoni lingüístic no és digne de protecció? O li apliquen la mateixa protecció que vol el conseller Company per als boscos: una guarda d'ovelles que hi pasturin i que es faci bo? [Fi del segon temps de la meditació]