(2 + 2 = 4) = DICTADURA

És veu que durant “tants d'anys” [fi de la cita, del diputat menorquí Camps], aquesta igualtat que encapçala aquest escrit ha estat una demostració palesa de dictadura. Què hi farem! Li hauríem de preguntar aquests “tants d'anys” d'on comencen. Des de Plató i Aristòtil? Des d'Averroes? O hem de suposar que ho és des del post franquisme on suposadament a l'escola, ni que sigui una acràcia imperfecta, hi governen els mestres? I durant el franquisme, quants eren, sr. Camps, dos més dos? Ni ell mateix ho deu saber. Si més no, si aplica a les matemàtiques, la mateixa lògica que aplica als seus pensaments, per ventura li surten set i mig!

Ja he reclamat en altres ocasions una mica de rigor i una actitud molt més constructiva pel que fa a les manifestacions públiques, sobretot si aquestes afecten una de les parets mestres de la nostra construcció cívica. (Entenc que l'educació ho hauria de ser). S'imaginen un diputat Popular fent declaracions desprestigiant el negoci turístic d'una manera banal i sense fonament? No, veritat que no. S'imaginen com seria la reacció del mateix govern o de l'empresariat si això passàs? L'escola s'ha convertit en aquests darrers anys en el pot de les hòsties – perdonau-me l'expressió-. I ho ha estat sobretot per part d'aquells que diuen defensar la institució escolar, que fan lleis on volen retornar la dignitat al professorat. Com pot, la societat, trobar digne i lloable la tasca dels ensenyants si els qui governen només fan que apedregar-los i menystenir-los? Primer varen -vàrem, som també ensenyant- ser tractats de malfaeners; i ara ens tracten de dictadors, de dimonis ideologitzadors que no sabem ben bé a quina estranya hecatombe volem dur a perdre els joves estudiants?

Una mica més de rigor! Pot passar que totes aquestes paraules atiïn un foc no volgut, que es converteixi en un efecte bumerang contra l'escola. Senyors irresponsables del PP, amb la seva actitud fomenten una criminilització de la tasca docent i qualsevol dia, alçurat per les seves contínues declaracions, qualsevol pare es podrà presentar a un institut i dir que el seu fill no pot examinar-se de Voltaire perquè era un pervers filòsof, o que saber resoldre integrals és una mania taifal d'un il·luminat professor de matemàtiques o que el seu fill no pot examinar-se d'anglès perquè l'estan adoctrinant per generar simpaties vers un imperi – la pèrfida Albió- enemic ancestral d'Espanya. (Gibraltar cou). I podem fer una radiografia d'aquest pare i també del fill, si és que en saben!

Una mica més de rigor, per favor! Dir que fa tants d'anys que l'escola és un petit regne de taifes on hi ha uns dictadors que fan els que els dóna la real gana és una frivolitat. Hauria de saber el senyor Camps que, fins on arriben els meus coneixements, a l'escola s'aplica i s'ha aplicat la legislació vigent. Una legislació que va ser aprovada per un govern que també estava legitimat per les urnes -tant o igual com el que hi ha ara-. I que, probablement l'ordenament jurídic que ha emparat la tasca dels docents – aquests que diuen que durant anys han estat dictadors- l'ha impulsat i l'ha aprovat anteriors governs del Partit Popular. O és que aquests governs no eren legítims? Fa trenta anys que faig feina a l'educació, a un institut – perdonin la immodèstia- modèlic, com tants d'altres, en l'ensenyament en català i li puc dir que mai no s'ha actuat al marge de la llei. Sempre dins l'estricta legalitat. I sense crear cap problema! Més li diré: fills d'alts càrrecs passats i presents han passat per aquest centre i cap queixa no hi ha hagut, ans al contrari, que jo sàpiga tot han estat agraïments. Ho demani al sr. Ramis, o al sr. Soler o als dos Rotgers, Pere i Joan, per posar-li només algun exemple. Llavors, havent escoltat, parli...! No siguin tan frívols, que l'educació és important!