El mirador sobre Sa Dragonera que hi ha a La Trapa és un dels llocs més bells del planeta. El conjunt de la Serra de Tramuntana ho és. Si pensau que estic exagerant, us concediré que potser al món hi ha un bon grapat de llocs tan bells com aquest, però em negaré a acceptar que n’hi hagi gaire que ho siguin més. El paradís tropical ens supera en exuberància, i el paradís de l’alta muntanya en elevació religiosa de l’ànima, però el paradís mediterrani sedueix millor que cap altre els que cerquen una felicitat feta alhora de sublimitat i de placidesa.

Els mallorquins vivim més o menys satisfets, en la ignorància de ser els habitants d’una de les joies de la Terra. Això dóna encara més valor a la feina encomiable de la bona gent del GOB, que ho saben i que s’afanyen a preservar-la. Han tractat la finca de La Trapa des d’una concepció de la propietat ben allunyada de la usual entre els indígenes, que miram la terra amb la calculadora a la mà. Per al GOB, la propietat és un servei públic: posseeixen per tenir cura de flora, fauna i patrimoni, posseeixen per donar a conèixer, posseeixen per cuidar per a tots: posseeixen com qui manlleva. Ara, La Trapa és un paisatge de monyons de pins i de garballons socarrats, però no ha perdut la seva bellesa, perquè hi ha coses que ni el foc ni una guarda de governants ineptes no poden destruir.

La Trapa ja es va cremar el 1994, i el GOB es va posar immediatament a fer feina de restauració. Ara, amb les flames encara a lloure pel Galatzó, ja han anunciat que hi tornen. S’adrecen a les persones que han sentit que les entranyes se’ls esqueixaven amb les imatges de l’incendi, i les conviden a fer-se voluntàries per La Trapa, a associar-se al GOB (els que encara no són socis) o a fer un donatiu per a la causa. Animau-vos-hi: del Govern d’en Bauzá i d’en Company no en deuen esperar gaire, però de la bona gent sí.