Així com el Principat de Catalunya fa passes fermes cap a la restitució de la seva legítima independència, el govern de la FAES de n'Aznar accelera les mesures de neteja lingüística i cultural en els territoris que compartim història, idioma i model de Dret amb aquella regió, que som les Balears, la Franja i València. És curiós veure com cap fiscal ni cap sentinella mediàtic de la sacrosanta 'Constitución' no vegi cap indici d'inconstitucionalidad' en els atacs ideològics i fanàtics contra una llengua que, en teoria, és 'un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección'.
El marit intel·ligent que estima la dona amb qui no s'entén cerca seduir-la en lloc d'amenaçar-la i obligar-la a callar. Seguint aquest paral·lelisme, Espanya podria aprendre una lliçó de la conflictivitat que ha generat en tot moment històric la seva quimera de voler transformar el seu Estat en una gran Castella. Per evitar trobar-se d'aquí a cinc o deu anys com a molt amb el mateix problema a les Balears amb què es troba ara al Principat, Espanya podria provar de refundar-se en un Estat plurinacional, com és Suïssa o el Canadà, i provar de donar cabuda en el seu interior al poble de llengua basca i al de llengua catalana que romandran, almanco els primers anys dins les noves fronteres. Poc els costaria, si fossin capaços de tenir-ne voluntat, de considerar tan espanyoles i, per tant, tan com el castellà, la llengua catalana i la basca.
Però no. Ben alerta. El darrer pensament que tenen. Així com augmenta la resignació espanyola a l'emancipació catalana, augmenta també el desplegament de tot un programa de descatalanització de la Franja, València i les Balears.
El darrer episodi el tenim amb la prohibició de penjar a les escoles els llaços quatribarrats que defensen el consens lingüístic escolar que representa el Decret de Mínims.
El neofeixisme espanyol, per tant, ha començat un camí que, si no l'aturam, comença per la coacció contra la llibertat d'expressió i acabaria amb la reinstauració de la censura i del delicte d'opinió. Si no denunciam davant totes les instàncies europees aquesta cadena d'atemptats contra els Drets Civils més elementals dels catalanoparlants que, previsiblement, se succeiran aquests anys vinents, ens podríem trobar en un estat de setge pràctic tot i que, probablement, no declarat. Com ja ha passat amb els abusos de la banca espanyola, que només ha fet anques enrere en els casos en què Europa els ha dit prou, el govern d'en Rajoy fa comptes estrènyer el setge als catalanoparlants no assimilats al projecte nacionalita espanyol -i als bascoparlants- fins que toparà amb Europa.
Així és que no podem badar. Ens cal posar fil a l'agulla com més aviat millor i recórrer de bell nou a la imaginació per combatre la censura. Davant cada centre escolar, hi ha cases. Com a mínim, hi ha un 50% de població mallorquina no renegada ni colonitzadora. Podem penjar-hi llaços amb el permís dels seus propietaris. O podem penjar-ne en els centres just que duguin una trinxa blava transversal en un extrem dels dos, o en el centre. Així l'efecte visual i simbòlic serà el mateix i els radicals espanyols, en aquest cas, hauran de prohibir l'escut de les Balears. O podem montar projectors itinerants que projectin les quatre barres a una paret fosca, un dia a unes escoles i un altre dia en unes altres, en pondre's el sol. Així hauran d'encalçar... efectes lluminosos! Nosaltres ens esbutzarem de riure i ells, fent de quijotes, se sentiran realitzats!
En qualsevol cas, d'ara endavant, hem de denunciar als consolats estrangers de Palma i als principals diaris europeus i americans cada acte de censura feixista dels que veurem venir. D'aquesta manera, en acostar-se, dins pocs anys, el moment en què les Balears hauran de cercar suport exterior per restituir la seva sobirania, perduda il·legítimament el 1715, la comunitat internacional estarà al corrent de la nostra situació d'estat de setge no declarat. Així ja coneixeran la nostra causa i obtindrem suports més aviat.
Jordi Caldentey, petit empresari.
Madrileñufets cantau tots amb mi:
NO SOM SONBAÑOL, SONBAÑOL, SONBAÑOL!
I SOM MALLORQUÍ, MALLORQUÍ, MALLORQUÍ!
Som mallorquins i balears. MAI FORASTERS!
VISCA MALLORCA LLIURE D'ESPETAÑA!