En defensa de la Simfònica

La presentació a Palma de la Plataforma en defensa de l'Orquestra Simfònica s'ha d'entendre com un símbol de la ferma voluntat de resistència de molts de ciutadans. La Simfònica s'ha convertit en molt més que en una orquestra en perill d'extinció a causa de la insensibilitat institucional dels actuals governants. És també l'evidència del menyspreu per la cultura que senten els apòstols de l'austericidi. Ja no és només la llengua, la literatura i els símbols d'identitat propis del país. Ho és també la música clàssica, el llenguatge més internacional que existeix i una de les creacions més sublims de la condició humana. No els agrada la llengua de Ramon Llull i Joan Alcover igual que menyspreen Mozart i Txaikovski. Els austericides saben on podar primer i on fer més mal per desmuntar una societat i fer-la a la seva mesura: a la cultura. Saben que un poble cultivat mai no se'ls creurà. Allà on veuen alçada de mires, cors elevats i conreu de la intel·ligència, allà trauen les tisores. Els austericides saben que si tallen ales, ningú no volarà per sobre d'ells. Seran els amos encara que tenguin els peus ficats dins el fang.