Convé començar a tenir-ho clar: per molt que el govern del Partit Popular desbarri i faci mèrits de sobres per merèixer una bona estroncada electoral, aquesta no té perquè produir-se necessàriament. El fet que el PP hagi aconseguit bastir el pitjor govern de la història recent de les Illes Balears i que hagi fet més que ningú per accentuar les conseqüències de la crisi econòmica no és motiu suficient perquè perdi les pròximes eleccions autonòmiques. Així, la probable sagnia de vots que el PP patirà en els comicis futurs no té perquè significar que perdi el control de les institucions de les Illes Balears. El motiu: el PP només lluita contra ell mateix. Ni té oposició ni n’espera. I sense una alternativa creïble a l’altra banda de la trinxera no hi ha cap canvi de govern possible.

La que fins ara ha estat la segona força electoral, el PSIB-PSOE, insisteix a mantenir-se desapareguda. Sense lideratge ni projecte, els socialistes segueixen sent el vaixell a la deriva que tantes rialles genera entre els populars. Un partit sense múscul, desmotivat i apàtic, plenament conscient que la factura de la desconfiança ciutadana per haver obert les portes a les retallades salvatges encara no s’ha acabat de pagar.

El PSIB-PSOE d’avui no representa cap alternativa real al desgovern de Bauzà. L’atonia del partit i la manca de sintonia amb el carrer és absoluta i, amb aquest panorama, és més que probable que el lema de la pròxima campanya electoral es transformi en el grotesc “Ni volem, ni sabem, ni podem”. Per això, la desesperada proposta de federalisme descafeïnat d’alguns sectors del partit sembla més el crit d’un animal moribund que una proposta de futur que cap d’ells tengui ganes de fer realitat.

Potser per això crida encara més l’atenció que la coalició Més insisteixi a presentar-se com la claca necessària dels socialistes. Anar a roda d’un que fa camí d’estimbar-se no sembla que sigui la millor manera d’arribar a bon port. I això és el que reflectia l’enquesta que va publicar el diari Ultima Hora fa uns dies: la incapacitat d’aquestes sigles per sumar nous suports malgrat un clima polític que els és més que propici. Si la pretesa tercera força no aconsegueix una efervescència electoral que hauria de ser històrica en el màxim moment de retrocés del bipartidisme és per fer-s’ho mirar.

Aquells que pretenen aglutinar el descontentament per la crisi, per les retallades i per la gestió nefasta dels populars no poden limitar les seves possibilitats a presentar-se sempre com el fidel soci del PSIB-PSOE que ha de fer possible la reedició d’un govern progressista. Ara com ara, n’hi ha que estam convençuts que els socialistes no representen cap alternativa a res, de manera que si l’únic objectiu de Més és intentar refer la fórmula del Pacte de Progrés, la coalició no farà sinó seguir reduint el seu paper en la política illenca a ser la claca necessària dels socialistes.

Pensar diferent no pot ser només un lema de campanya per al curt termini. Perquè sigui creïble, s’ha de fer realitat plantejant iniciatives que, de bon de veres, s’encaminin a superar els escenaris polítics i econòmics que ens han duit fins al forat on som. Mantenir el nivell del debat polític públic en els mateixos termes que els darrers trenta anys és tot un símptoma d’esgotament.