El Consell Consultiu ha envergat una mala galtada jurídica a la cara de Bauzá. Li esbomba la seva reaccionària Llei de símbols afirmant que va contra la llibertat d'expressió, pilar bàsic de la Constitució, precepte recollit a totes les normes democràtiques del món i ja regulada a la primera carta magna de la humanitat, la dels Estats Units, en el segle XVIII. Però pel que sembla Bauzá viu ideològicament i culturalment molt més enrere: habita en el segle XVI dels Tercios de Flandes, a l'època del Gran Capità i la Armada Invencible.
L'intent del president i del grupet de carques que l'envolten d'exigir un permís previ de la Conselleria perquè els professors puguin col·locar un símbol a una escola o institut, per exemple, un llaç quadribarrat, és desvirtuat pel Consultiu per inconstitucional. Aquesta norma "made in Bauzá" no és que sigui rància i retrògrada, és que fa pudor a franquisme, a "España negra", per tots els costats. Durant la dictadura del Generalísimo, la llibertat estava sotmesa a censura prèvia i aleshores Espanya era la vergonya de l'Europa civilitzada. La Constitució del 1978 acabà amb la repressió dels drets fonamentals i la llibertat d'expressió fou bandera d'una nova societat democràtica. Però a les Balears arribà a la presidència el marratxiner i impulsà normes que fan pensar en el retorn al passat més fosc, amb perillosa obsessió per exterminar els valors propis d'aquesta terra.
Que la Llei de símbols de Bauzá hagi pogut arribar tan enfora és la prova més fefaent de la manca de formació democràtica dels que l'han promoguda. Aquesta norma té tics de tirania, de negar els valors dels que no pensen com els que comanden. Mai en trenta anys d'autogovern s'havia fet tant de mal als pilars democràtics a les Balears com amb aquesta Llei, tal volta pròpia d'un quarter d'Infanteria però que humilia i ofèn un poble lliure. Després del dictamen del Consultiu, l'apotecari Bauzá hauria de donar explicacions públiques del què entén per llibertat. Causa alarma social que experts jurídics d'altíssima qualificació adverteixin a un Govern que no respecta la llibertat d'expressió en una norma clarament dirigida al món educatiu, als joves, als ciutadans del futur. Bauzá s'ha d'explicar molt i bé, perquè ja congria molts dubtes la seva formació política poc clara. Cada cop sembla més evident: el president ha confós la llibertat amb un tambor i la democràcia amb una corneta.