La preocupació de les federacions de pares d'alumnes per la normativa que prepara el PP tant a nivell autonòmic com estatal que els retalla capacitat participativa dins els centres és una expressió més de l'estat d'inquietud que viu el món de l'educació en el seu conjunt. Caldria que el partit que actualment governa fes una seriosa reflexió sobre la seva dèria involucionista en matèria educativa. Si a la tensió entre el professorat s'hi afegeixen els pares, i per extensió els alumnes, és tota la societat la que està implicada d'una manera tan intensa que pot afectar a tot el ventall d'activitats de la col·lectivitat i no només a les aules.

És mal de comprendre perquè els populars volen els pares més enfora dels centres. El compromís directe dels progenitors, màxims responsables del desenvolupament dels infants, és fet essencial per a garantir una societat del futur més ben formada i estructurada. Només els que no creuen en el progrés dels pobles a partir dels valors més preuats, des de la solidaritat envers els valors propis, l'autoresponsabilitat i l'estima per la feina ben feta, es poden oposar a una millor participació dels pares en el procés docent.

Convendria que el PP fes una seriosa reflexió sobre cap on està conduït aquesta societat, i sobretot perquè la vol menys adulta, menys sòlida i menys segura de sí mateixa. Mentre, l'evident és que les federacions de pares continuaran endavant amb la seva tasca i que no es deixaran arraconar per polítiques irreflexives i tancades. Però al món educatiu li esperen temps molt difícils, especialment a les Balears. L'anunci de vaga indefinida de mestres i professors el setembre n'és una clara prova. I en aquest cas és més segur que mai que trobaran el suport i la comprensió de moltíssims de pares.