La raó d'Estat ha arribat al Cas Nóos i ha entrat de ple en el poder judicial. La conjunció de forces per salvar Cristina de Borbó de qualsevol responsabilitat en l'enriquiment il·lícit dels negocis d'Urdangarin i Torres està arribant a límits formidables. Aquests darrers mesos ha quedat demostrat que és impossible imputar a la filla del rei. No importen les evidències ni qui eren els beneficiaris de Nóos. El que ha quedat clar és que l'entorn més directe del monarca és intocable. Si aquest escàndol fos un fet aïllat seria comprensible que la cosa acabàs molt apaivagada o en no res. El problema és que l'esclat d'escàndols de corrupció és tan gran que es fa molt difícil exonerar a uns i condemnar els altres. La magnanimitat és pròpia dels sistemes de llibertats. Però aquest principi es fa mal de pair enmig de tants d'imputats, detinguts i empresonats. Cal tenir present que fins i tot el president del Govern, Mariano Rajoy, apareix a una llista, segons alguns falsa i segons altres autèntica en el que afecta a ells, on s'afirmà que va rebre diferents pagaments en negre per part del tresorer del PP, Luis Bárcenas. És dins aquest context que es fa irrespirable la raó exculpatòria d'Estat per a uns i implacabilitat condemnatòria per a altres. Tot plegat és un mal tràngol per a la societat, que aviat no confiarà en ningú. I també per a la família reial, que està pagant un desgast enorme per fer possible la salvació de Cristina.