Un 36% dels Ajuntaments de les Balears han tengut casos de corrupció urbanística entre els anys 2000 i 2010 segons un estudi de la Universitat de La Laguna. No es tracta de cap gran descobriment i se'ns dubte la xifra seria molt major si se sumassin les flagrants il·legalitats que es produïren arreu de Mallorca en la segona meitat del segle XX, sobre tot en paral·lel al boom turístic. Els escàndols de la dècada passada foren molt més cridaners, començant pel conegudíssim afer d'Andratx. Però si ens centràssim en aquest municipi es veuria que el desgavell urbanístic dels anys setanta i vuitanta va ser encara molt més gran que a l'època d'Eugenio Hidalgo, que acabà empresonat.

Les Balears, sense distinció de colors polítics, han de fer autocrítica des de moltes de bandes pels desgavells urbanístics. L'assoliment de l'autogovern fa trenta anys va suposar un gran avanç en finançament, inversions públiques, desenvolupament educatiu i sanitari i normalització lingüística. També es feren grans esforços de protecció del territori. Però la realitat és que a molts municipis continuà l'urbanisme il·legal mentre no pocs batles miraven cap a un altre costat. De cara al futur, i ara que resta per endavant superar una crisi econòmica terrible, cal fer autocrítica dels errors comesos i avançar de manera altament mesurada, protegint el rústic i els espais naturals i anant també alerta a les zones urbanes.

D'aquesta crisi ha de ressorgir una societat millor i més equilibrada de la que hi va entrar de manera embogida, cega i inconscient.