El president Bauzá afirmà ahir que mantindrà l'aplicació del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) malgrat que "una minoria de la societat s'hi oposi". Tal és l'obsessió que té l'actual llogater del Consolat per intentar arraconar el català als centres docents que ja tracta de minoritaris els que no estan d'acord amb la mesura. I les obsessions no són bones en política perquè fan confondre els desitjos amb la realitat. És ben segur que a Bauzá li agradaria que el català fos una llengua minoritària parlada per gent encerclada socialment que no pot aspirar mai a canviar les coses, retrocendint en tots els àmbits de la vida quotidiana, social i econòmica. Però la realitat actual, tot i ser preocupant, dista molt de ser tan tràgica per als que no volen renunciar al llegat dels seus pares. Bauzá vol minoritaris els que tenen el català com a primera llengua. Però comet una errada molt gran. Està provocant una reacció que pot anar en contra seva i la del seu propi partit, que fins la seva arribada al poder havia sabut matenir la pau lingüística.

Mai un president del PP no havia aixecat tant de malestar en la seva contra. Però ell segueix amb el TIL, com si fos un emblema marcat al ferro a un poble que està fart d'imposicions, d'austeritat i de menyspreu per tot el que significa l'autogovern.