Aquesta iniciativa trenca amb tots els intents, que es remunten als anys 80 del segle passat, de racionalitzar l'oferta, limitar places a canvi que fossin de més qualitat i de superar un estigma que ara pot tornar a primera línia de l'actualitat: la balearització.

El turisme es va desenvolupar a Mallorca en els anys seixanta sense ordre ni concert, sobre tot a la Platja de Palma i a Palmanova i Magalluf. Ens construïren desenes i desenes d'establiments a primera línia, sobre dunes i amb nul·la visió estètica de futur. Els resultats foren bons a curt termini, però nefasts a llarg. Mallorca perdé categoria i entrà dins la dinàmica dels preus baraters. A partir dels vuitanta, amb l'assoliment de l'autogovern, es feren grans esforços de racionalització, incloses noves lleis amb una aposta decidida per la qualitat. En els noranta el Govern llançà la incitativa del plaça per plaça amb l'objectiu de tomar instal·lacions obsoletes a les primeres línies i aixecar una oferta millor a la part de darrera dels nuclis turístics. L'èxit d'aquestes iniciatives fou petit, però almanco s'aconseguí frenar el mal gust i la massificació.

Ara Delgado torna per aquest camí superat. Els vells hotels podran créixer més. Les primeres línies tendran un impacte encara més fort i l'antiga batalla per la qualitat sofrirà un cop molt dur. És possible que alguns grans hotelers en surtin beneficiats, però la marca Balears sortirà a la llarga perjudicada. Ara, a curt termini, es crearà feina en les remodelacions. Però això ho pagaran les generacions futures. Així ens ho ensenya l'experiència del boom dels seixanta. Delgado i Bauzá no fan avançar la indústria turística. Al contrari d'això, la hipotequen i debiliten amb la irremissible nova pèrdua de prestigi que vendrà d'aquí uns anys.