algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
17°

Saber en català

És necessari i forçós que els nostres estudiants aprenguin l'anglès: d'acord, fins aquí. Una bona manera d'aprendre'l és ensenyar en anglès matèries distintes de la llengua anglesa: probablement és cert. Facem ara abstracció de la manera barroera en què els nostres governants miren de dur a la pràctica aquest plantejament: sense recursos, sense planificació, sense garanties. I facem abstracció, encara que sigui molta abstracció, de la intenció que hi ha darrere la cosa, que no és altra que fer recular el català. Ho ha escrit Nicolau Dols, ho han denunciat un grapat d'instituts valents i jo mateix, si m'ho permeteu, ho he dit en vers. Però facem-ne abstracció, ja us dic: ara volia mirar la qüestió des d'un altre caire.

Potser hi ha un perill addicional: que se'ns vagi infiltrant la idea que la vertadera transmissió de coneixements, l'única adequada al món superconnectat del s.XXI, és la que es fa en la llengua de Shakespeare i David Beckham. Com si ara totes les escoles, inclosa la darrera escola de barriada, començassin un camí en què centres de molt d'oripell ens duen anys d'avantatge: el camí de creure que preparar de veritat per a la cursa global per l'excel·lència és ensenyar en anglès. Com si al final ens esperàs un horitzó d'escoles i instituts i universitats en què l'anglès és el nou llatí: l'única llengua digna per parlar, posem per cas, de mapes genètics. Com si el nostre afany de ser hipermegamoderns ens dugués a oblidar que la lluita per la dignitat de la llengua és, en bona part, la lluita perquè sigui un instrument normal de transmissió de saber humanístic i de saber científic.

Els que ja tenim una edat recordam el rebumbori de quan Aldolfo Suárez va dir allò de: "¿Física nuclear en catalán? ¡No me haga usted reír!" Era l'any 1976, i crec recordar que hi hagué una resposta massiva de científics que varen manifestar la seva disposició a ensenyar física nuclear en català. Doncs això: aprenguem anglès i, si cal, usem l'anglès per aprendre. Però no oblidem les beceroles dels anys 70: el català ha de ser la llengua del carrer, dels mitjans de comunicació, de l'administració i dels estudis sobre partícules subatòmiques o sobre la kantiana crítica de la raó pura.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 9 anys

"Saber" és un infinitiu que s'ha substantivat, igual que "poder" i "deure". Allò que no veig clar és que si "saber" s'ha substantivat per què no ho pot fer igualment "sebre"

Valoració:0menosmas
Per mallorquin, fa mes de 9 anys

"el català ha de ser la llengua del carrer, dels mitjans de comunicació, de l'administració i dels estudis sobre partícules subatòmiques o sobre la kantiana crítica de la raó pura"

Posiblemente, el imperativo pancatalanista "ha de ser" sea uno de los motivos principale spor los que la lengua catalana produce tanto rechazo.
Jamás conseguirán que el catalán sea la lengua de la calle desde la imposición. A los antecedentes me remito

Valoració:0menosmas
Per Pep, fa mes de 9 anys

Quant d'indocumentat fent-se passar per filòleg. És impossible que estimeu una llengua que voleu trossejada. Jo sóm ben mallorquí de tota la vida i de generacions enrere, i la llengua catalana m'agrada tota, amb les formes dialectals del Camp de Morvedre o de Sant Joan de Labritja. M'és totalment indiferent que mesclem dialectes mentre facem servir el o es català. Si discutiu tant és que no estimau aquesta llengua, desenganau-vos i llegiu diaris en espanyol que és el que realment vos agrada.

Valoració:1menosmas
Per Do not visit Majorca, fa mes de 9 anys

Tal com està escrit "saber en català" , el mot "saber" ès infinitiu, un verb.
Per esser nom ha de dur article "es sebre científic", "el sebre humanístic",
"el saber científic", "el saber humanístic".

També la forma "el saber" ès una forma dialectal, però de fora.

Valoració:-4menosmas
Per m.a., fa mes de 9 anys

No entraré en la disquisició dialectològica, però us recordaré que en aquest article "saber" no és un infinitiu sinó un substantiu (el saber científic, el saber humanístic), i en aquest cas només és possible la forma "saber".

Valoració:4menosmas
Per Do not visit Majorca, fa mes de 9 anys

El nom de "català" a la nostra llengua no ès neutre, ès un nom interessat.

Els principals dialectes i subdialectes de la nostra llengua són:
alacantí, alguerès, andorrà, apitxat, barcelonès, capcinès, castellonenc, català, eivissenc, lleidetà, mallorquí, menorquí, pallarès, ribargoçà, rossellonès, salat, tarragonès, tortosí, xipellà.

Ara bé, l'autor del article ès ciutadà (Palma), i segur que coneix la
forma "sâbre" i "câbre" i per qualque raó prefereix escriure "saber"
en lloc de "sebre" donant superioritat a la manera de Vic (català) en
lloc de la manera que se pronuncia a Palma.

Hi ha també les formes "cabre" i "sabre" i una altra molt incorrecta,
"sapigué".

Valoració:-6menosmas
Per m.a., fa mes de 9 anys

Amic Xavier: aquío "saber" no és usat com a infinitiu sinó que és un substantiu; en aquest cas, només pot ser "saber".

Valoració:1menosmas
Per m.a., fa mes de 9 anys

Amic Xavier: en català de Mallorca no està malament, en la meva opinió, usar l'infinitiu "sebre". La qüestió és que aquí és un substantiu, està usat com quan parlam d'una cosa que es diu "el saber".

Valoració:0menosmas
Per Xavier, fa mes de 9 anys

Una pregunta que no vé "al cuento". La forma col·loquial "sebre" no està acceptada? És que pens, que és d'aquests infinitius que hem d'escriure ben diferents a com els deim ;)

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente