Pels anys de la meua infantesa, quan els pobles no tenien gairebé asfalt i hi transitaven bicicletes i carros estirats per bísties someres, els fillets jugaven pel carrer en sortir d'escola i els més ‘pinxos', líders de les pandilles de barriada, solien fer baralla per veure qui mallava a qui... Arribaven a casa amb els genolls pelats, plens de pols i qualque arrap. Amb qui t'has gatinyat avui? -demanava la mare per renyar-lo.
"Gatinyar" és brega de gats, els quals amb llurs ungles s'arrapen que es traurien els ulls... Arrapar, unglejar, gratar, rascar... són significats possibles per al verb anglès scratch. Dels barris baixos de Buenos Aires ens arriba un mot, escrache, avui força de moda a Espanya. Amb bon criteri, els mitjans de comunicació d'expressió catalana l'han traduït com "escarni". Quan les víctimes dels crims estructurals (desnonaments, retallades, robatori d'estalvis, fam, atur...) -violència que els qui comanden volen que acceptem com a ‘naturalment' inevitable- decideixen plantar-se davant els polítics que oficien d'"escolans d' amén" dels lobbies poderosos i amb indignació els mostren les ungles o els fan moms i burles per afrontar-los, caricaturitzar-los, ridiculitzar-los, açò és l'escarn o escarni.
El ministre de justícia (?), Ruiz Gallardón, vol que la policia dugui l'escarni a més de 300 metres de distància dels polítics afectats i qualque dirigent del PP ha qualificat de nazis els ciutadans que han protagonitzat actes de protesta d'aquesta mena. A la vegada, prediquen tolerància. Deuen estar nerviosos.
No prou, però, perquè no tenen empatx de continuar mentint. Cinc-centes mil signatures per presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) és molta gent mobilitzada per no tenir-la en compte. Accepten a contracor donar-li entrada al Congrés, però setmanes més tard aquests espavilats de poca vergonya la desnaturalitzen, desfan, destrossen...; només deixen el títol de la proposició de llei i n'esborren els continguts (adéu, la dació en pagament!). Tan descaradament actuen que un dia d'aquests els mateixos lleons de la carrera de San Jerónimo els mostraran les ungles amb ganes d'arrapar-los (scratch!).
Per si no fos prou el mauro infligit, fent befa de tanta gent afectada per la crisi, dos diputats van esdevenir scratchers abans d'hora. Ho recorden? Cridaren "que se jodan!" i "a trabajar!" Quin escarni!
Professor
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Feia estona que no llegia un article tan bo, real, oportú i analític com aquest! Enhorabona Sr. López Casasnovas!