Maria de Lluc Muñoz: «La via autonòmica dins l’Espanya borbònica s’ha demostrat estèril i insuficient»

«Amigues, amics,

Moltes gràcies a tothom per ser avui aquí, per acompanyar-nos en aquesta jornada tan significativa per a la nostra entitat: avui commemoram els quaranta anys del naixement del Grup Blanquerna.

Aquest aniversari és una magnífica ocasió per fer balanç. En aquest sentit, la presentació que ens ha fet abans en Tomeu ha estat excel·lent per repassar les fites més rellevants d’aquests primers quaranta anys de vida.

Durant tot aquest temps, milers de persones han participat en alguna de les edicions del Seminari Blanquerna o en les moltes activitats que hem impulsat. El Grup Blanquerna ha estat —i ho continuarà essent— el planter de la militància del país, un espai per formar els activistes que empenyen el sobiranisme de les Illes Balears. I ho volem continuar essent. Volem seguir formant noves fornades de militants, i continuar essent l’espai de trobada i reflexió de referència per a totes les persones que volem una Mallorca, una Menorca, unes Pitiüses i uns Països Catalans lliures.

Són moltes les generacions que han mantingut viva la flama del Grup Blanquerna. De fet, fa quaranta anys encara no havíem nascut cap dels membres de l’actual Junta Directiva. Això, però, no vol dir que no siguem conscients del camí recorregut per tots aquells que ens han precedit. En un dia com avui, des de la Junta actual només podem expressar el nostre agraïment profund a totes aquelles persones que, d’una manera o altra, han col·laborat amb el Grup Blanquerna o han format part de les diverses juntes directives que han fet possible aquests quaranta anys d’història. De manera molt especial, volem recordar els quatre impulsors del Grup Blanquerna: Climent Garau, Francesca Bosch, Pere Llabrés i Josep Maria Magrinyà. Malauradament, avui ja no ens poden acompanyar, però ens sentim immensament agraïts per la llavor que van sembrar ara fa quaranta anys.

També volem agrair molt especialment a en Tomeu Martí i a la seva Junta Directiva, que ara fa gairebé un any ens van cedir el testimoni de l’entitat. Esperam estar a l’altura del repte.

En aquests quaranta anys, el país també ha canviat profundament. Fa quatre dècades començava el procés de normalització lingüística a les Illes Balears. En aquest procés s’han fet avenços significatius: el català ha guanyat presència en àmbits on abans era inexistent, i també ha sumat nous parlants. Però, alhora, l’ús social de la llengua ha disminuït. Avui tenim el repte de fer present el català no només a la televisió, a l’educació i a l’Administració pública, sinó també a la sanitat, a les xarxes socials, a les plataformes audiovisuals i a les institucions europees.

Fa quaranta anys, l’autogovern de les Illes Balears feia les primeres passes. En aquell moment, les esperances eren altes. Tanmateix, la via autonòmica dins l’Espanya borbònica s’ha demostrat estèril i insuficient. És hora que els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs puguem decidir i ser amos del nostre destí.

Malgrat tots aquests canvis, els nostres objectius continuen essent els mateixos d’aleshores: volem un país lliure i una llengua viva i amb projecció de futur.

Sabem que no som l’única entitat que treballa per la llengua, la cultura i el país. I també sabem que la nostra funció és complementària a la d’altres entitats amigues, com l’Obra Cultural Balear o Joves per la Llengua. La nostra tasca és pensar i imaginar com ha de ser el país d’aquí a quaranta anys.

No em vull allargar gaire, però abans d’acabar m’agradaria plantejar algunes preguntes que ens interpel·len a tots i que hem d’intentar contestar en els anys que venen:

- Com podem fer del català una llengua d’ús habitual en una societat cada vegada més diversa? Com ho hem de fer perquè esdevengui la llengua d’interconnexió entre les diferents comunitats lingüístiques que conviuen a les Illes Balears?

- En unes illes cada vegada més massificades i absolutament abocades a un model turístic cada cop més hostil per als residents, com podem aconseguir un model econòmic sostenible, diversificat i que s'adapti a les necessitats del futur?

- Com podem fer front als embats de l’espanyolisme en un context global d’auge reaccionari? Com veis, el repte és majúscul. Però les ganes de continuar fent feina pel país són, encara, més grans!

Per la llengua i per la llibertat: visca el Grup Blanquerna i visca els Països Catalans!

Per molts anys!»