algo de nubes
  • Màx: 18.78°
  • Mín: 13.93°
18°

Notes d’autoajuda en temps de crisi

Desencantats o escandalitzats, el denominador comú és el sentiment d'impotència. La magnitud de la porqueria acumulada per uns polítics i uns empresaris ho ha contaminat tot. És quasi impossible sortir indemne d'un informatiu, la mentida sistemàtica ens colpeja en la seva obstinada pretensió de convertir-se en veritat pel sistema de repetir-se mil vegades, segons la màxima de Goebbels. Aclaparats pels fets i per la seva manipulació, no sabem què fer-ne, de la nostra còlera, i en molts de casos aquest sentiment se'ns enquista i pot acabar per devorar-nos des de dins. La manifestació extrema d'aquest estat de coses és el suïcidi, fruit d'una impotència insuportable. En una dimensió més quotidiana, els efectes es reflecteixen en la salut mental de les persones, atacades per l'ansietat i la depressió.

És com si, de cop, la Història hagués accelerat les màquines i no esperàs ningú, quan la majoria de persones necessita una o altra ajuda per no quedar-ne despenjada. La Història continua, les elits socials i econòmiques la piloten sense adequar la velocitat a les possibilitats del comú de la gent. Es confirma així com n'estan, de lluny, de la majoria de les persones del país: una distància que esdevé insensibilitat, una insensibilitat que esdevé incomunicació.

Aixecar el cap i mantenir-lo a recer de demagògies antidemocràtiques constitueix un exercici irritant, perquè la nostra quotidianitat ens demana resultats immediats i aquest exercici ens els mostra a mitjan i llarg termini. És, senzillament, l'exercici de ser conseqüents amb el que veim i sabem: per descomptat, és menester triar les opcions polítiques en funció dels seus plantejaments generals, de la seva capacitat i eficiència, i, ara més que mai, dels principis ètics que puguem deduir de les seves actuacions. I tenir present que si atribuïm el mal a tothom, ningú en particular no n'és responsable.

Però hi ha un capítol que solem negligir, i que ara, en ple aquelarre de la corrupció, hauríem d'introduir en el conjunt d'elements que ens han d'ajudar a prendre decisions. Pensam molt en els corruptes i massa poc en els corruptors (també corruptes, és clar), i curiosament és a aquests a qui tenim més possibilitat de castigar en el nostre dia a dia: pots deixar de fer la compra en un o altre supermercat, si finança irregularment un partit polític, o no comprar productes que s'anuncien en determinats mitjans, canviar de companyia d'assegurances o de telefonia. Podem canviar de banc o caixa. Podem contribuir al desprestigi dels corruptes/corruptors i dels corruptors/corruptes. I res no serà perfecte, però no farà tan mala olor. Aquesta part de la còlera no tenim per què servar-la al nostre interior, on ens pot fer tant de mal: projectant-la contra els seus causants, et sentiràs molt millor -i fins i tot una mica útil. A Déu sien dades.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.