Joan F. López Casanovas

Els paradisos

Joan F. López Casanovas09/02/13 0:00

Manegen bitllets de 5, 10, 20 o 50 euros, gris, roig, blau, ataronjat; però de 100, 200 o 500, no en solen dur a la butxaca. Aquests viatgen en maletes cap a Suïssa, Liechtenstein, les illes Caiman o, més abans que ara, a les valls andorranes. Per què, idò, si són de colors groc o morat, se'n diuen "doblers negres"? Esquiven la fiscalitat; s'oculten, a les fosques, dins la negra nit del frau i, tot fent bona la dita que el capital no té pàtria, s'expatrien cap als anomenats paradisos fiscals. Aquesta expressió prové d'una confusió en traduir el concepte anglès tax haven, en què tax vol dir impost (així traduiríem tax return per ‘declaració de renda') i haven és refugi o amagatall, una paraula manco simpàtica que heaven, o sigui ‘paradís', lloc bellíssim i molt agradable, sojorn d'àngels, sants i benaurats. Sí que hi ha qualque bergant benaurat que té els seus doblers dipositats a països on la fiscalitat és nul·la o molt baixa. No oblidem que paradeisos, en grec, és ‘jardí deliciós'.

Però les llengües tenen les seus coses -igual que les comptabilitats dels partits (estil Bárcenas), les quals són falses, segons Rajoy, "salvo alguna cosa que aparece..."- i resulta que l'Oxford pocket, que utilitz, dóna finalment una altra traducció al mot tax i és ‘problema'.

El problema no és només dels qui són pràctics en aquestes enginyeries financeres si mai els enxampen. El problema més tost és de tots els complidors en matèria de contribució fiscal, que són seriosament estafats per aquells, els quals han comptat, a més a més, amb la possibilitat de blanquejar llurs negrituds amb l'amnistia de Montoro. I és que la gent hauria d'entendre que si posa una geneta a guardar el galliner, prest no hi quedaran gallines. Considerem que açò els ve de natural (Lucreci: De rerum natura). Com li succeí a la granota que acceptà traginar a bescoll un escorpí per travessar un corrent d'aigua. L'escurçó, sense poder defugir el seu natural vesànic, no respectà el pacte i picà la granota, que morí enverinada, mentre el picador moria ofegat. Tanmateix, si parlam del govern i els delinqüents fiscals, la faula no els és aplicable: ells prou que en saben, de navegar junts.•

Professor