La senyora de Cospedal

He pogut veure diverses vegades la intervenció de la senyora Cospedal en la qual intentava explicar que aquella hipòtesi que el PP havia fet cobraments i pagaments fora de la llei era falsa com ho era, també, fals, el document, la pretesa llibreta de Luis Bárcenas. Quan varen dir a la senyora Cospedal que els cal·lígrafs havien afirmat que la lletra era molt semblant a la que fins ara es coneix de Bárcenas i que alguns dels implicats havien admès per certes aquelles informacions, la senyora Cospedal, pipellejant més del que en ella és habitual, va sortir del tràngol dient que si era cert que algunes de les informacions havien estat confirmades, això no volia dir en absolut que també ho fossin la resta. Unes informacions, aquestes, que en conjunt no tenien per a ella credibilitat. I, seguint la línia de Soraya de Santamaría, oposà a l'argument de la llibreta i del compte a Suïssa la contrastada i impecable biografia dels dirigents del Partit Popular. Quan vaig sentir aquelles paraules, no em vaig poder estar de pensar que les idees o creences dels nostres polítics conservadors són premodernes. Intentaré justificar aquesta opinió afirmant ja des d'ara que els litigis de caire jurídic i els de caire científic tenen, al meu parer, moltes coses en comú. És sabut que en ambdós casos se solen enfrontar dues hipòtesis que defensen postulats oposats i que intenten donar la raó a una o altra part. El que canvia d'un cas respecte a l'altre és el tribunal. En el de la justícia és un tribunal format per uns senyors anomenats jutges. En el cas de la ciència el tribunal el formen, en primera instància, els comitès de redacció de les revistes on l'article aspira a ser publicat i, en segona, tota la comunitat científica que té tot el dret a contrastar si els raonaments de l'autor són correctes. Són molts els autors que afirmen que la modernitat va néixer, cap al segle XVII, quan canviaren de forma gairebé simultània els criteris dels tribunals de justícia i de la ciència. Quin fou aquest canvi? Molt breument: la raó -la veritat, el crèdit- la posseïa ja no, com en l'Edat Mitjana, el que podia presentar una biografia honorable sense taca, sinó el que aportava proves peremptòriament objectives de la realitat que defensava. A partir de llavors, la tasca fonamental dels científics i dels advocats consistí a trobar fets probatoris dels seus arguments i, de manera complementària, a desvirtuar les proves que presentaven el contrari. Torn al principi: es comprèn ara per què els arguments de la senyora Cospedal són, al meu parer, de caràcter premodern? Enfront de les dades fins ara no desvirtuades del desgavell que hi havia a la tresoreria del PP, han presentat únicament la credibilitat, l'honorabilitat, la conducta sempre impecable i el sentiment patriòtic del senyor Rajoy. La pregunta que cal fer-se és per quins viaranys continuarà el debat. Pel camp de les creences sobre l'honorabilitat dels protagonistes o per la discussió sobre la justesa i versemblança de les proves presentades? Fins a quin punt serem, o no, un país modern?•