Aquest estiu, la ministra de Foment, Ana Pastor, ha presentat al Consell de Ministres el nou Pla d'infraestructures, transport i habitatge (2012-2024). El pla recull en inversió ferroviària un import superior a 25.000 milions d'euros exclusivament per a AVE (ja ho sabeu: Madrid-Galícia, Madrid-Extremadura, Astúries, Sevilla-Huelva, etc.). Mentrestant, l'actual crisi econòmica és l'excusa perfecta per desatendre projectes infraestructurals que s'havien engegat a molts indrets per tal de modernitzar el sistema de transports i equiparar-lo als principals estàndards europeus. Molts d'aquests projectes (xarxa convencional ferrocarril, tramvies, transport col·lectiu per carretera...) s'estan ajornant, i no em referesc a les obsessives inversions en alta velocitat, ben al contrari, aquestes mai no es replantegen governi qui governi.

Ja hi ha moltes veus, però, que adverteixen que les regressions en política de transport són un mal negoci, ja que comporten un retrocés en les necessàries modernitzacions i, a mitjan termini, tenen un efecte negatiu sobre l'economia del país. De fet, no és gens estrany. Europa demana més i millor productivitat (productivitat real, en comptes de més "totxo i consum de territori") i si això finalment s'acaba aconseguint, necessitarà comunicacions i infraestructures certament competitives, és a dir, d'haver invertit en tecnologia, innovació, eficiència i, com no pot ser d'altra manera avui dia, en sostenibilitat ambiental.

Pel que fa a les nostres illes, la cosa és encara més preocupant. En aquests moments, sembla evident que no assistim a un procés d'alentiment en polítiques de transport, sinó més aviat a un procés regressiu. A causa de la crisi, podrien ser assumibles alguns endarreriments d'inversions, inversions que, d'altra banda, cal recordar-ho, són prioritàries a la nostra més alta planificació en matèria de transports, el Pla director sectorial de transport de les Illes Balears. Però allò que estam veient, contràriament, és una paralització sine die de molts projectes, un clar rebuig a d'altres i un progressiu desballestament de les millores del transport públic duites a terme els darrers anys. Tot plegat resulta encara més preocupant quan les inversions que s'aturen o que es refusen corresponen a finançament estatal.

En moments de crisi, és evident que inversions com les del metro-soterrament (més de 315 milions d'euros, sense comptar reparacions, que s'han de pagar religiosament fins al 2031) serien avui encara més surrealistes. No ja per una qüestió conceptual, que també, sinó simplement per ser inversions que estam pagant de la nostra butxaca, sense cap conveni amb Madrid. No obstant això, quan s'han signat convenis amb l'Estat i s'ha compromès una inversió de 443 milions d'euros en tren i 35 milions d'euros en tramvia (dels quals ja se n'han pagat uns 140 milions), és difícilment explicable no exigir amb absoluta contundència la seva continuïtat. Com a mínim, aconseguir una renegociació de calendari i execucions.

La manca d'inversió en transports i les retallades de serveis i efectius que es duen a terme paral·lelament ens poden provocar greus perjudicis. D'entrada, perquè les nostres illes arrosseguen un endarreriment en transport terrestre molt més gran que altres territoris (quota de transport públic molt baixa, índex de motorització dels més alts d'Europa, massificació de carreteres, dèficit històric en inversions ferroviàries i tramviàries, contaminació atmosfèrica a determinades zones de Palma...) i que tot plegat s'agreuja per la mateixa condició d'insularitat.

En segon lloc, perquè les nostres illes necessiten continuar modernitzant infraestructures i serveis per fer del transport col·lectiu un transport competitiu, altrament la quota de transport públic deixarà de créixer com ha fet aquests darrers anys i tornarem a nedar contracorrent en matèria de mobilitat. De fet, sembla que abandonam el camí de la diversificació i impuls del transport col·lectiu, amb tot allò que comporta pel que fa a sostenibilitat ambiental i territorial. Dit d'una altra manera, es deixa d'apostar pel tren, xarxa d'autobusos interurbans, tramvia, transport no motoritzat, electrificació... i es torna a concentrar l'interès en autovies i cinturons, i de rebot en el cotxe particular. Un camí fàcil i ben conegut però oposat, això sí, a qualsevol recomanació europea en matèria de transport.

Però tal vegada l'impacte més perjudicial, a la llarga, sigui sobre la mateixa activitat econòmica. El nostre sistema de transports ha d'atendre la realitat turística, indiscutible motor econòmic de les nostres illes. Per aquest motiu, el PDS de Transports ja prioritza, entre altres mesures, la prolongació del tren a Alcúdia i la prolongació a Artà i Cala Rajada, i aposta decididament per un tramvia que uneix aeroport i port amb les principals zones turístiques de la badia de Palma. Els canvis que progressivament s'estan implantant en el producte turístic (més autonomia, valor del medi ambient, la singularitat, la qualitat de servei, l'increment de la mobilitat interna) reclamen més i millor transport públic. D'altra banda, el turisme s'ha de deixar de veure com una complicació en la gestió del transport (estacionalitat, problemes de capacitat, etc.), sinó més aviat com una oportunitat per aconseguir més rendibilitat econòmica a la viabilitat dels serveis de transport.

Estic convençut que l'eficiència en el transport es donarà quan hi hagi l'encaix més harmònic possible entre els mitjans de transport i el servei a la ciutadania. Encaix que s'ha de fer amb "proporcionalitat" i "respecte ambiental". De la mateixa manera, l'eficiència en el transport també requereix suport real a l'activitat econòmica del país, permetre amb fluïdesa la dinàmica territorial i els fluxos necessaris sense que els costos externs siguin a la llarga inassumibles a la societat que serveix .

Doncs bé, la nostra societat tan activa i complexa, la realitat poblacional i territorial que tenim, els canvis progressius en els sectors econòmics i les creixents exigències en qualitat ambiental, tot plegat avisa, més aviat adverteix, dels perills d'una política regressiva en matèria de transports. Un error polític que més val no cometre, i més encara quan n'hi ha que recepten austeritat però continuen governant a Alta Velocitat Espanyola i discriminen, encara més, les nostres illes.