Cas Maquillatge: justícia o persecució política?

Josep PalouPalma23/05/12 0:00

El darrer informe de la Sindicatura de Comptes, corresponent a l'any 2010, afirma que dins el Govern balear "s'hauria d'exigir un compliment més acurat de les sol·licituds i de les justificacions" en les subvencions, i recomana no abusar dels contractes menors, fraccionaments, modificats, complementaris i pròrrogues, senyal que els polítics ho van fer. O sigui, res que el síndic no hagi dit any rere any, governi qui governi, i res que no es pugui aplicar a la resta d'autonomies i ja no en parlem de l'estat, que maneja pressuposts cent vegades majors.

Doncs bé, alguna cosa no em quadra. Aquell any l'import de la contractació pública pujà a 1.407 milions, i PSOE i PSM governaren en solitari durant gairebé onze mesos, després d'expulsar del pacte Unió Mallorquina. Si pels dos contractes de 120.000 euros del cas Maquillatge s'han mobilitzat fiscals, policies i hisenda, amb la col·laboració de la premsa colonial, i no han vacil·lat a dur a la barra la presidenta i el vicepresident d'UM, què esperen per investigar el fotimer de casos que han detectat els síndics de comptes, no només el 2010, sinó des de la seva creació? Què esperen a imputar presidents, consellers, directors generals, tècnics, interventors, tresorers, etc., etc.? Perquè és clar, si a això hi afegim l'assalt judicial a la seu d'UM, la fiança multimilionària que van imposar al partit, cas únic a tot l'estat, i que els fiscals pacten reduccions de pena amb persones vinculades al PSOE a canvi d'acusar la presidenta d'UM, tot plegat no sembla tenir gaire a veure amb la justícia. Més aviat té tota la pinta d'avís per a navegants, de demostració de força per acollonir i intimidar el nacionalisme mallorquí. De "mallorquines, no os metáis en política porque si no ya veis lo que os espera".