Hi ha notícies que em posen la pell de gallina, i la creació d'una unitat especial d'infiltració per les manifestacions, amb connexions amb els serveis d'espionatge nacional, al famós CNI, n'és una. És obra de l'Ajuntament de Palma. Tendrà per objecte fer un control directe dels manifestants que duguin a terme actes de protesta contra actuacions del Govern o del mateix Ajuntament.

Potser molts dels lectors d'aquest article no hagin patit mai a la seva pell el que això significa, però jo i molts dels estudiants, i no solament estudiants, de la meva generació, coneixem molt bé la figura dels infiltrats de la policia a les universitats, centres de treball, sindicats... Nosaltres quan estudiàvem a Saragossa teníem molt ben identificat el policia-estudiant infiltrat, es deia Vaquer i més tard l'hauríem de trobar per alguna de les comissaries de Palma: ell, d'inspector i nosaltres, fent la nostra feina.

Tot plegat, cal dir-ho, era un tipus amable i bondadós que quasi sempre pagava ell els cafès. Les nostres converses d'interès polític, les nostres opinions, els nostres contactes amb qualsevol element que fes part de qualsevol tipus de dissidència, els nostres projectes de vaga o de qualsevol mena de protesta, i potser també altres qüestions més personals, acabaven als arxius de la comissaria regional i també, molt probablement, als de la Comissaria Central de Madrid.

Més endavant, quan vaig fer el servei militar, el meu expedient policial, ampliat amb un informe específic que recollia alguns dels comentaris que vaig fer mentre feia el campament militar, o d'abans, quan vaig fer alguna conferència, o vaig fer part d'alguna taula redona, per algun poble de Mallorca, varen acabar en mans de les autoritats militars, concretament al despatx del cap del servei d'intel·ligència militar de les Balears, que tenia les oficines a l'edifici del Govern Militar, a la plaça de la Seu, i això em va dur algun problema pel que feia a la meva destinació militar, tot i que vaig acabar de caporal.

Aquesta, si em permeten dir-ho, no és una qüestió de dretes o d'esquerres, és una qüestió que afecta el principi més elemental de respecte democràtic, és una intromissió intolerable als drets d'expressió i de manifestació; a la llibertat i a la dignitat dels ciutadans. És, a més a més, una provocació profundament estúpida que desqualifica els que hagin tingut aquesta ocurrència. Diuen que seran cinc i un cap de colla: cinc dies tardaran a ser identificats. No voldria ser jo un d'ells.

Tot el que us he contat abans passava, com és de suposar, en temps de Franco. Pot ser que alguns entenguin d'una manera un poc peculiar el que vol dir això de recuperar la memòria històrica. Si aquesta és la manera, que Déu ens trobi tots confessats.