algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
19°

Aprendre sempre

Tots tenim moments d'irritació, alguns dels quals deriven en emocions negatives i pessimistes. Potser us he de confessar que, en aquesta ocasió, escric afectat per algun d'aquests mals, i no aconseguesc desfer-me d'una visió negativa d'alguns éssers humans del meu voltant. Si ho manifest així, tan directament, és amb la convicció que també podem aprendre d'aquestes experiències. Ho pens, des del convenciment que hem de ser persones sempre, prestant una atenció especial al curs de la vida.

Al marge dels problemes professionals i globals que m'enerven, val la pena aixecar una mica el vol i perdre de vista el galliner i oblidar-me durant alguns instants de les misèries quotidianes. Des d'aquesta actitud aquests dies volia fer un esforç per entendre els indignats, tots aquells que sostenen un discurs alternatiu i real a aquest món que s'esbuca definitivament. Al marge de les nostres fílies o fòbies, entenc la indignació com un qüestionament profund a un model de societat decadent.

Per ventura des de la Revolució Francesa fins avui la humanitat no havia viscut tan directament una revolució de la profunditat i de la singularitat de l'actual, per diversos motius. La rebel·lió és profunda perquè afecta el viu d'un sistema, no es conforma a canviar façanes, ni cares, ni règims. Per altra banda és una sedició que qüestiona en profunditat les reformes que plantegen els poders actuals. Des del vessant del sistema, la indignació hauria de servir les grans estructures per fer autocrítica i no autodefensa com estan fent fins avui.

Els indignats no s'han de constituir en un partit ni en una plataforma política, perquè aquesta no és la seva aportació al present i al futur de la societat. La subversió és un crit d'atenció a totes les mediacions socials, cíviques i polítiques que han fet malbé els seus deures i han perdut la seva dignitat i la seva connexió amb la realitat. Els poders econòmics han enganat els ciutadans, s'han servit dels seus esforços i han engreixat amb les debilitats dels més dèbils: I ho han fet, amb connivència amb els poders polítics cada cop més insensibles i més autosuficients respecte de la ciutadania, amb discursos que no interessen gairebé ningú, desconnectats del món tangible.

Els indignats han inventat nous tallers de fer política, conscients que els partits han fet deixadesa de la política, en molts casos perquè confonen la política amb les enquestes, els resultats electorals i el pes que mantenen a les institucions públiques. Ara sabem que tot això és fonamental, però insuficient. Per altra banda, en paral·lel al contingent d'utopia que els indignats estan recuperant, també convé tenir en compte que és primera generació que participa d'un moviment conservador, amb vocació a convertir-se en dic de contenció davant el reformisme reaccionari dels mercats i dels poders polítics al seu servei. Els indignats i les formacions progressistes actuals lluiten amb la convicció que val la pena conservar les conquestes socials. Aquest fenomen és nou en la història com a moviment de masses i val la pena llegir-lo amb calma, sense prejudicis.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.