Si el Regne d'Espanya fos la Confederació Helvètica (comunament, Suïssa), haurien de canviar bastants coses en la política lingüística de les Illes Balears. No està malament que el president Bauzá i el conseller Bosch s'hagin deixat caure per Helvècia per veure si el model els (ens) pot aprofitar!

A Suïssa impera el principi de preservació de la diversitat i la pluralitat inherent a la confederació. I com es fa, això? En primer lloc, totes les llengües de Suïssa tenen la consideració de llengües nacionals. Així, són llengües nacionals l'alemany, el francès, l'italià i el retoromànic o romanx. Aquesta última, parlada per menys de l'u per cent de la població total de Suïssa, és nacional, però no oficial de l'Estat. Les altres tres són oficials de l'Estat. Però cada cantó només en té una, de llengua oficial: la pròpia.

Per tant, si el Regne d'Espanya fos Suïssa, el català seria llengua nacional (d'Espanya) i a les Illes Balears no hi hauria dues llengües oficials, sinó una de sola: la llengua territorial, el català. Pensem que a Suïssa preval el principi de territorialitat lingüística.

El sistema educatiu suís, efectivament, és plurilingüe: cada infant ha d'aprendre, en primer lloc, la llengua del propi cantó (ep, no la seua personal, o familiar, sinó la territorial del cantó), que és la llengua vehicular general de l'ensenyament. En segon lloc, ha d'escollir entre una de les altres llengües de Suïssa. Si el Regne d'Espanya fos Suïssa, els alumnes de les Balears haurien d'aprendre, abans que res i per començar, el català, llengua vehicular habitual. En segon lloc, podrien escollir entre castellà, basc i gallec. Ep! Aquest és l'únic sistema que pot garantir que la sola llengua que coneixen tots els nens és la pròpia del cantó. Entre les altres mai no n'hi ha cap que sigui coneguda per tothom. Per tant, no tots els infants de les Balears haurien de conèixer el castellà. Però el català sí que seria d'obligat coneixement per a tothom. I, per descomptat, podrien aprendre català (i basc, i gallec) als centres educatius de qualsevol lloc d'Espanya, sense discriminacions. La segona llengua de qualsevol institut de secundària d'Extremadura o de Castella-la Manxa hauria de ser el català (o el basc, o el gallec).

Si això fos Suïssa, tendríem un sòlid coneixement de l'anglès, que funcionaria com a tercera llengua. Ara a la major part de l'encara regne funciona com a segona llengua i, malgrat ser només la segona, la competència en anglès dels nostres estudiants és, generalment, pèssima.

Certament, si sabéssim bé la nostra llengua, el català, en dominàssim una de veïna i coneguéssim l'anglès a un nivell acceptable, aprendre una quarta llengua resultaria extraordinàriament fàcil. I compliríem els objectius de l'Estratègia Europea 2020 per a la generació d'una societat del coneixement.

Esper que en Bauzá i en Bosch hagin tornat de Suïssa amb energia renovada (l'aire alpí va molt bé per a la salut, a tots els nivells) i estiguin disposats a: canviar la Constitució espanyola perquè reconegui el català com a llengua nacional d'Espanya, canviar l'Estatut d'Autonomia perquè el català sigui l'única llengua oficial a les Balears, implantar l'anglès com a tercera llengua i aconseguir diners i professorat per garantir el coneixement fluid d'una quarta. No port capell, però, si ho aconsegueixen, promet formalment de treure-me'l. Essent pragmàtics, crec que és molt més fàcil la independència dels Països Catalans.