Obrers sense feina, que formaven una significativa munió, recorrien els carrers de Palma i es dirigien a les botigues de queviures i als forns per demanar, de caritat, quelcom de pa per a les seves famílies, en una època en què els treballadors mancaven de tot auxili social. Passaren també per alguns establiments industrials i alguns dels propietaris, molt pocs, els fe-ren algun donatiu o els oferiren algun lloc de feina, reservat aquest, quasi sempre, per a la gent més jove.
Pocs dies abans s'havia implantat una cuina econòmica servida per les monges de la congregació de Serventes de Jesús, on els obrers, mitjançant tiquets gratuïts, podien fer les menjades del dia. El governador civil, veient que la cosa es posava un punt massa dramàtica, els va prometre ajut.
Ja tems enrera l'Esglèsia va ésser l'ùnica institució propera els més desafavorits, malgrat una part cel clergat i de la jerarquia es trobàs apropada a la classe dominant. No diu res l'història de que els sindicats o els partits d'esquerres haguéssin obert menjadors i cases per acolliment dels aturats.