José Ramón Bauzá: el nét del "barber Botó"
Tornant a casa després de la manifestació per la llengua, vàrem veure, damunt un contenidor de la plaça del Mercat, un cartellet que algú degué deixar allà per fer més ampla la ressonància del seu crit. Deia així: "Padrins, padrines, gràcies per transmetre'ns la llengua". I de sobte, sense jo esperar-ho, em vingué a la memòria el padrí del president J. R. Bauzá, que en aquell Son Servera dels anys 40 anomenàvem "el barber Botó". Al poble hi havia tres barberies: la de l'amo en Sebastià Perlo, que era el meu barber, situada en el carrer principal, vora el casino de l'amo en Montserrat, i dues a la plaça, la del barber Botó i la de l'amo en Toni Madò. El barber Botó, casat amb la padrina Monseriva, tingué tres fills: Sebastià, que era el major, i el segon, Miquel. Biel, el més petit, ara pare del president Bauzá, havia nascut el 37, el mateix any que el meu germà Miquel. Una família ben serverina... de tota la vida, ja que, pel fet de ser el pare i els fills barbers, compartien de debò la vida del nostre poble.
Ben prest Biel, pare del president, mostrà afició a la música, començà a tocar el clarinet i s'incorporà des de ben jovenet a la banda de música municipal. És com si encara el veiés formant part d'aquella banda que dirigia des d'anys enrere mestre Lluís. Ahir mirava la fotografia de l'escola i el mestre Montserrat que, entre moltes altres d'aquell Son Servera, vaig incloure en el meu llibre Mirall de la Mèmoria. Son Servera 1940-1950. Els qui tenguin ocasió de mirar la foto, veuran que el nin de cara tímida i recollida, el que més a prop és del mestre, és precisament el pare del president, Biel Botó, que aleshores tindria deu o onze anys.
Quan Biel Botó tingué l'edat de fer el servei militar, i aprofitant que sabia tocar el clarinet, s'incorporà com a músic a una banda militar de Madrid, on es va casar amb qui després seria la mare de José Ramón. D'aquí li ve la cama forastera a qui ara és el president de Balears.
Quan vaig veure el cartellet a la plaça del Mercat, diumenge al vespre, i em vingué a la memòria el barber Botó, no vaig poder deixar de demanar-me: "És que el president Bauzá ha perdut la memòria? Què pensaria el seu padrí -el barber Botó- veient que unes 30.000, 40.000 o 50.000 persones de Mallorca reclamen al seu nét que no oblidi els seus orígens, les seves arrels, la terra del seu pare?". Aquest mateix vespre algun amic que havia participat també en la manifestació per la llengua m'escrigué un missatge de mòbil que deia: "El que reivindicam és la llengua amb la qual ens han estimat i hem après a estimar, la llengua amb la qual avui ens estimen i estimam".
I... per si de cas Déu existeix, vaig voler acabar el dia amb una pregària: "Déu meuet, tornau al president Bauzá la memòria que sembla que està perdent, us ho deman per favor, ja que de la seva amnèsia tots n'arribarem a pagar un preu molt alt". I pel balcó de ca meva, mirant la lluna que començava a ser de quart creixent, vaig voler entendre que Déu m'havia escoltat...
RAFEL SERVERA BLANES. Son Servera.