Diumenge vàrem fer dissabte. L'ambient ho exigia. L'olor de tancat i d'humitat feia impossible respirar un aire que havia tornat malsà. Dos dits de pols i ronya omplien parets i desbocaven les al·lèrgies. Els àcars campaven al seu aire provocant atacs de tossina i de picor a la gargamella. Tots plegats ens ennuegàvem.

Fent cas dels especialistes, que diuen que hi ha poques coses més saludables que respirar aire net per reforçar el benestar, qualcú va proposar de posar-hi remei organitzant un jornal basat en la idea simple d'arremangar-se i espolsar-se la vessa per fer possible que l'estança tornàs a ser habitable per a tots. Per un dia, vàrem obrir de pinte en ample les finestres que estaven closes i impedien que la llum hi entràs i l'aire es renovàs. Enarborant graneres i pedaços, entre tots vàrem començar a fer neta l'estança.

Qualcú dirà, i amb raó, que en el grup hi havia alguna persona d'aquelles a qui agrada més figurar que cap altra cosa, d'aquelles que agafen la granera quan la feina ja està feta i només si qualcú els ha de veure, però que no dubten ni un instant a escampar el fems per terra quan no els miren. Malgrat la seva presència desconcertant i feridora, el cert és que ens vàrem reunir una bona colla, feinera i ben disposada a carregar-se sobre les espatlles la feinada que encara queda per fer.

No ens enganyem, faríem mal fet, i reconeguem que l'espolsada de diumenge va ser només el començament. De pols, n'hi ha arreu, i caldrà organitzar una mica més la feina per fer-la més efectiva. D'entrada, però, ja hi som posats, i només això ja suposa un canvi substancial. És ben cert que la brutor no ha desaparegut i que encara domina, però ja hem començat a veure que davall s'hi amaga una paret ben blanca que ens deixa intuir la lluentor que un temps va tenir l'estança. Saber que l'objectiu és possible ho fa més bo de dur. Fer feina ben acompanyat, compartint un objectiu noble de benestar col·lectiu, i sentir a la cara l'escalfor del sol d'un bon diumenge de primavera ajuda a recobrar la salut i a agafar forces per seguir amb la tasca.

Avui, que és dia de vaga general, comprovarem si l'esperit d'indignació contra els que escampen brutícia, que ja ens va empènyer a agafar el plomall diumenge, té la mateixa força per moure'ns a afegir-nos a una mobilització també carregada de raons. De motius, per sortir al carrer o per enviar-ho tot a rodar, no en falten.