Llengua i llibertat

Segon, la llengua és la nostra eina ideològica més potent, entenent ideologia com el conjunt d'assumpcions dirigeixen els nostres esforços per donar forma i coherència al món. La llengua és pura ideologia, atès que determina no sols els noms de les coses sinó, el que és més important, quines coses poden tenir nom. La qual cosa corrobora el fet que el que és important d'una llengua no és només la quantitat de gent que la parla, també s'ha de tenir en compte el que amb aquesta llengua es diu.

Tercer, i per això mateix, no resulta gens sobrer recordar que a la novel·la 1984, George Orwell ens dibuixa un món en el qual les llibertats de tota mena són progressivament eliminades pel règim del dictador Big Brother. Orwell assegura que limitar el pensament és una de les fites essencials en aquest procés cap a la desaparició de les llibertats, i d'aquí els esforços per a aconseguir una anomenada "novallengua", que té com a característica essencial que en les progressives edicions del diccionari normatiu hi ha cada vegada menys paraules.

Darrer, qualsevol intent de limitar o eliminar una llengua esdevé, simplement, un atac frontal i mesquí a les llibertats essencials de tothom, i molt en particular, d'aquells que l'empren justament per a això, per a donar forma i coherència al món i la història jutjarà els autors i instigadors d'aitals atacs com es mereixen, com a ridículs grans germans orwellians. Però, mentre arriba el judici de la història, cal rebel·lar-se contra aquests atemptats i lluitar per a la preservació d'un dels elements essencials de la nostra identitat, tant individual com col·lectiva. Amb la llengua també ens hi juguem les nostres llibertats bàsiques. Ara i sempre és un bon moment per a recordar la frase que vaig aprendre de Nadal Batle: la meva pàtria és la meva llengua.