nubes dispersas
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
22°

Un cert enrariment global

La neu i les gelades d'aquestes setmanes han fet malbé aquella part més indefensa de la natura. El bestiar oví, per exemple, és un dels més damnificats, perquè els sembrats més frescs són els més afectats per aquest clima polar que ha atacat el país. Són moltes les plantacions deteriorades, com hem pogut veure en alguns balanços de la pagesia, singularment la poblera, sempre la més reivindicativa en aquests tipus de contratemps. La patata representa, en aquests casos, el producte més sensible a la gelada i també el paradigma de la producció i de l'exportació. Des del punt de vista social, passen algunes coses semblants.

Davant un mateix fenomen hostil hi ha sectors més fràgils, que són els primers que sucumbeixen, precisament perquè són els més perjudicats a causa de la seva manca de defenses i de protecció davant les adversitats ambientals. També observant la natura, hom constata que hi ha altres éssers vius més resistents a les crisis, sobretot amb una major capacitat per suportar els contratemps que sobrevenen. Un pagès comentava, aquests dies, que els ametllers a penes han florit a Mallorca aquesta hivernada i no ho han fet perquè senten el fred abans que arribi. No floreixen, sinó que es defensen, s'abriguen i esperen que el fred espassi.

De fet, segurament floriran a partir d'ara, en tornar a sortir el sol, en estar segurs que poden iniciar el seu cicle de producció. Aquesta saviesa senzilla, que reposa sobre una lògica poc complicada, és la que ens hauríem de proposar estudiar amb més atenció. Ho necessitam més que mai, precisament perquè potser durant algunes setmanes podríem passar d'un refredament a un enrariment incontrolat de l'ambient, amb fases d'encalentiment emocional. Les imatges d'adolescents i joves manifestant-se, les concentracions promogudes pels agents socials davant el procés imparable del neoliberalisme europeu i alguns brots de violència que compareixeran en ambients pròxims, tot això podria despertar sensacions i provocar experiències noves que no podrem esquivar.

A ningú no li agrada el rumb que prenen les coses, ningú no està absolutament tranquil ni al marge. Però tampoc no hauríem de tenir por, ni deixar-nos guanyar per aquesta sensació d'incertesa social i política que sembla com la mar que, com més té, més brama. Allò que difícilment no canviarà durant un temps serà el paisatge social compartit, però entre tots convé que no ens deixem guanyar per una vida col·lectiva angoixada i negativa.

Amb més o menys retard el cicle canviarà, amb menys claredat que en altres èpoques, però tornarà la primavera. Un cicle nou que no serà igual per a tots i per això cal enrobustir la maquinària de la solidaritat i la sensibilitat amb els més dèbils. Necessitam aprendre a ser forts i imitar els enginyers que abans de construir estudien minuciosament les característiques del terreny on han de bastir una edificació nova, sostenible i amb garantia de futur.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.