"Vostès facin la llei, que jo faré el reglament", deia el Conde de Romanones, per significar que el que era realment important, més que la llei en si mateixa, era el reglament que la desenvolupava. Ara resultarà que amb la llei Sinde haurà passat tot el contrari, atès que divendres passat el penúltim consell de ministres del govern en funcions no va ser capaç d'aprovar-ne el reglament, la qual cosa ve a deixar aquesta llei com un exemple pregon d'un dels sacrificis polítics més absurds i estèrils de la història de la humanitat. No vull dir amb això que els socialistes hagin perdut les passades eleccions per mor d'aquesta llei, però no cal gratar gaire per recordar la mobilització en contra del govern que va generar la seva aprovació, amplificada -si més no- per la confluència amb el moviment dels indignats.

La veritat és que només es podia entendre la caparrudesa a aprovar aquest reglament a partir del fet que, ja que els havia costat potser milions de vots, almanco que fos per alguna cosa. I és també des d'aquesta perspectiva que s'ha d'entendre el vistiplau a la seva aprovació per part del partit guanyador de les eleccions: més valia que es cremassin els altres que no ells amb un tema tan controvertit. Al final, sembla que ha guanyat la lògica, en el sentit que sigui el nou govern qui s'encari amb aquesta patata calenta.

Mentrestant, sembla que fins i tot la ministra (en funcions) Sinde ha vist la llum, atès que ha demanat per escrit la baixa de la SGAE i, més o manco simultàniament, en un fòrum internacional sembla que va dir que les conductes dels directius passats d'aquesta societat han fet més mal als autors que, possiblement, les descàrregues per Internet i han generat "una desconfiança absoluta en tot el que té a veure amb la propietat intel·lectual". Més hauria convingut a tothom que aquesta il·luminació s'hagués produït quan tocava, és a dir, just abans de prendre possessió com a ministra. Per ventura ens hauríem estalviat algun disgust, encara que tot indica que, en això i en moltes altres coses, l'última paraula ve de l'altra banda de l'Atlàntic.