Dies enrere, un productor de continguts digitals es queixava de la dispersió del mercat que suposava l'existència de tants dispositius que permeten el consum d'aquesta casta de continguts. Deia, en el marc d'un debat sobre noves eines per a la producció d'aquests continguts, que on abans només hi havia una pantalla -la de la televisió- ara n'hi ha moltes més, com la de l'ordinador i les dels dispositius mòbils. Assegurava que això els suposava un greu entrebanc per al seu negoci, fins a posar en perill la seva sostenibilitat. Una afirmació que va ser ràpidament contestada amb l'argument que el que no era sostenible era un model de negoci obsolet i que calia espavilar-se per tal de buscar i trobar-ne un que sigui compatible amb l'escenari que les tecnologies digitals han creat.

Per afegitó, també li van fer avinent que potser no havia entès que més pantalles també significaven més temps per a consumir els seus productes i que aquest venia a ser el bessó del seu negoci, temps, el que dediquem a visionar continguts, els quals abans es consumien essencialment a casa nostra davant la televisió, i que ara s'havia vist augmentat a molts altres llocs i circumstàncies, gràcies a la fragmentació associada a la multiplicitat de dispositius. O sigui, que més que una amenaça, això era una oportunitat, especialment per a aquells que arribin a entendre-ho.

Potser aniria bé a aquest productor conèixer els detalls d'un estudi sobre les hores que passem davant la televisió, referit, això sí, als Estats Units, però que no crec que donés resultats gaire diferents per aquí: poc més del vint per cent d'americans diuen passar entre set i nou hores cada dia davant una pantalla. Un trenta per cent diuen que hi passen entre quatre i sis; un altre trenta, entre una i tres; un dos per cent diuen que no n'hi passen cap i un dotze per cent asseguren que n'hi passen deu o més. I el fet més significatiu és que els més joves són els que passen més hores davant pantalles. Dit altrament, més que amorrats al teclat, ens passem mitja vida -o més- amorrats a les pantalles, així, en plural. És el que diuen les dades.