Amb motiu de la conquesta romana de Mallorca dirigida per Quint Cecili Metel, l'any 123 abans de Crist, es fundaren a l'Illa dues ciutats: Pol·lèntia, "la Poderosa", i Palma, "la Victoriosa" (per la fulla de la palmera, símbol de victòria). Palma, ateses les recentíssimes investigacions arqueològiques, molt possiblement fou creada a l'àrea de l'actual hospital de Son Espases, de la possessió de Son Cabrer i cap a Son Sardina. Es tracta de l'enigmàtica Palma alta del Llibre del Repartiment: "Palma alta, en lo terme de Sent Lorens". Algunes dècades més tard, cap al 80 aC, ja tenim la urbs de Palma aixecada al voltant de la Seu i de l'Estudi General actuals. Amb la desaparició de l'Imperi Romà, la decadència de la vida urbana a Mallorca és total. Gairebé res no quedà d'aquelles urbs "poderoses" i "victorioses". Amb la conquesta islàmica d'Isam al-Jawlani, l'any 902, la vida tornà a l'antiga Palma, que fou reconstruïda i denominada amb el nom de l'Illa: Mayurqa. Se li afegí l'apel·latiu de ciutat, en àrab madina. La Madina Mayurqa esdevingué una ciutat important, gran i rica.

El Liber Maiolichinus, una crònica de l'expedició pisanocatalana de l'any 1115 contra Mayurqa, descriu aquella ciutat tan gran i n'esmenta els barris i el nom comú de Mallorca: "Hi havia hagut tres ciutats que tenien el mateix nom, però podràs designar-les amb un nom diferent. La primera s'anomena Arabatalgidit. (...) Està cenyida per cinquanta torres fins a Bebelgidit: així s'anomena la segona. (...) la ciutat Almudaina mostra torres excelses. El nom comú que es dóna a les tres és Mallorca".

Quan el rei Jaume I el Conqueridor, el 12 de setembre de 1229, albirà la Madina Mayurqa des dels costers de na Burguesa, l'anomenà, amb gran lloança, "Mallorques": "E vérem Mallorques, e semblà'ns la plus bella vila que mai haguéssem vista, jo ni aquells qui ab nós eren". L'any 1249 Jaume I instituí el precedent de l'actual govern municipal, la Universitat de la Ciutat i del Regne de Mallorca.

Mallorca, Mallorques, amb el determinatiu de ciutat o sense, era el nom de la ciutat. Els exemples són nombrosos: l'any 1403 es produí un terrible desastre, l'anomenat Diluvi, que destruí la ciutat baixa; la pintura gòtica de la Seu que conta la terrible inundació diu: "Fo en Mallorques gran diluvi d'aigües que destruí gran part de la ciutat de la porta Plegadissa fins a la mar...". Ja al segle XVI, la visita de l'emperador Carles V a Palma, l'any 1541, motivà la redacció de la crònica del notari Joanot Gomis, amb aquest títol: Llibre de la benaventurada vinguda del emperador y Rey Don Carlos en la sua ciutat de Mallorques. Del primer terç del segle XVII, el conegut quadre del pintor Miquel Bestard -o del seu taller- que representa la vista de Palma des de la badia, emmarca en lletres daurades un nom: "Mallorca", referit a la ciutat. El plànol de Palma del pare Antoni Garau, de 1644, grafiat amb el títol de La Ciutat de Mallorca, apareix subtitulat amb aquestes significatives paraules: "Maiorica Civitas, olim Palma". És una mostra de la reivindicació de les elits lletraferides, renaixentistes i barroques, de recordar el nom romà de la ciutat: Palma.

Amb els Borbons i amb el nou marc creat a partir del Decret de Nova Planta, de 1715, el nom oficial de la ciutat de Mallorca passa a ser Palma -sense cap afegitó-. L'Escrivania de Cartes Reials (canten papers i menten verbes) usa així el nom de la ciutat: Libro de Cabrevaciones de Palma y su termino desde 1762 hasta 1766. En aquest sentit, també els exemples del segle XVIII i del XIX són nombrosos: el mapa de Mallorca de l'eminentíssim cardenal Despuig, de 1784, grafia "Palma capital" i, en la vinyeta: "Palma, capital de la isla, llamada así por los romanos...". El plànol de Josep de Font de l'any 1800 es titula Plano de la plaza de Palma. Gaspar M. de Jovellanos escriu sobre la ciutat des de Bellver: "La ciudad de Palma aparecerá muy bella y agradable (...) La insigne ciutad de Palma se alza orgullosa para ennoblecer el magnífico cuadro, que reune cuanto hay de más bello en la naturaleza hermoseada por el arte".

També els documents oficials de l'Ajuntament del segle XIX empren el nom de Palma, com el Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma, de 1817. Llorenç M. Muntaner, que vol situar exactament el seu plànol de la ciutat, l'any 1831 el titula així: Plano y vista marítima de la ciudad de Palma en la Isla de Mallorca. El nom de Palma apareix no només en mapes i manuscrits, sinó també en els llibres impresos; un exemple: el "Nobiliario mallorquín" de Joaquin Maria Bover, "dedicado a la Reina Nuestra Señora" s'identifica, en lletres ben grosses: "Palma. Imprenta de Pedro José Gelabert. 1850".

El nom de "Palma de Mallorca" no es comença a usar fins a final de segle XIX i, especialment, en el segle XX. Sens dubte, les "modernitats" administratives com el decret de Correus de 15 de febrer 1856 o la llei de 1862 del notariat potenciaran l'ús de l'afegit "de Mallorca", per no confondre amb la Palma, amb las Palmas (ambdues a Canàries) o amb Palma del Rio, per posar tres exemples. Així, el plànol de 1901 de la reforma de Palma de Bernat Calvet, es titula Plano del proyecto de Ensanche de Palma de Mallorca. Independentment d'aquest ús, fet sens dubte amb "la bona voluntat" de no confondre Palma amb altres poblacions, i del que diguin els registres ministerials de Madrid, el nom oficial de Palma no ha estat canviat mai des de l'Ajuntament. Tanmateix, per qualsevol canvi, convendria aplicar la llei i demanar l'informe preceptiu segons l'Estatut d'Autonomia a qui correspon regular la toponímia oficial: la Universitat de les Illes Balears.