Ningú no sap gaire bé (ni jo, almenys) per què els candidats van als mercats durant la campanya, i el costum produí ahir la curiosa imatge (a l'informatiu migdia d'IB3) d'un d'ells gravat al mateix temps que una de les càmeres que, segurament, havia avisat (i això deu ser una definició de la no-notícia: la pretesa notícia que no ho seria si els gabinets de premsa no n'avisassin abans). Bé, la qüestió és que la imatge dels mercats desapareixerà demà dels informatius (i el problema no és que els candidats vagin "als" mercats, dirà algú, sinó que siguin "dels" mercats), fins a les pròximes eleccions, després d'haver compartit actualitat amb altres de tan estrambòtiques com la de Rubalcaba demanant a Merkel que "acabi amb la crisi del deute sobirà", que és més o manco com si li ho demanés jo.

Ens queden els darrers debats, les darreres declaracions buides i les darreres visites als mercats, tot i que cap d'aquestes imatges no passarà a la història de les campanyes electorals. Sí que es recordarà, si més no un parell de dies, el debat de galls del dimarts a L'intermedi (la 6), on clons dels candidats del PP i el PSOE rapejaven les respectives propostes electorals.