Hi ha qui es pensa que és un ésser és tan fantàstic que resoldrà tots els problemes així de sobte, quan apareguin, i ja està. Ho pot tot. I precisament per això, per protegir la ciutadania d'experiències nefastes, de fa prou anys a tots els parlaments del món es treballa amb uns pressuposts anuals. Aquest document mai no havia estat una qüestió de simple tràmit. Com se sol dir, paper banyat. Ni tampoc com les paraules galants d'un entabanador que vol aconseguir la confiança d'algú. Més bé era un document reflexiu, sobre el qual havien de pivotar les decisions més importants que es prendrien durant aquell any. Una llei.

La reacció immediata que ha provocat la presentació dels pressuposts del 2012 del gabinet Bauzá són preocupants, perquè la divergència no es troba en una discrepància de criteri inversor o en la distribució d'algunes despeses. La discrepància és en la imprevisió, que a més ha acceptat l'executiu. A part de l'atac demolidor contra el sistema educatiu -amb tot i ser la prioritat del president, segons les seves paraules-, el problema està en el degoteig d'informacions que han anat sorgint aquests dies, a causa de l'anàlisi dels documents pressupostaris. Ja s'han manifestat els veïns de la vall de Sóller als quals, per una banda, se'ls promet que tindran la gratuïtat del túnel i, per altra, només es posa una partida pressupostària d'un euro, no ampliable. Una part del descompte que tenen els ciutadans de les illes per viatjar en vaixell es troba en la mateixa situació. "Estam cercant fórmules", es respon des de la Conselleria d'Agricultura. Corroboració de la imprevisió. Sembla ser que els diners que es pensen destinar a les partides de desenvolupament de la Llei de dependència també només basten per a quatre mesos. En fi...

A Mallorca hi ha una dita popular que defineix la improvisació: "Segons veurem, farem". I sembla que ha estat aquesta una de les màximes que ha regit l'elaboració del projecte de llei núm. 4379/11. Un pressuposts imprudents afecten la vida i l'economia de moltes persones de manera prou negativa. Sres. i Srs. Diputats, és molt demanar un poc de seny?