algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

També hi ha sortida a l’esquerra

Tot s'acaba -bo o dolent. També aquesta campanya, que anuncia no sabem si les vaques magres o la plaga de llagosts. Ens queden quatre dies de patiment electoral, després la beneitura del dia de reflexió, i alea jacta est: en aquest cas, traduïble com s'ha acabat el bròquil.

Les enquestes són d'una eloqüència de predicador extern. La dreta treu pit -un amic de poble diu que això es nota molt en baixar a Palma. Els altres s'eruguen, adesiara fan qualque xulada, però són conscients que ni ells poden creure en un canvi de rumb. Espanya és blava, el PP la hi ha tenyida.

Estam segurs que és el PP qui ha tenyit Espanya de blau? Si haguéssim de fer una transpol·lació de la política illenca a l'estatal, tendríem molts de dubtes sobre l'origen del colorant i del seu administrador. Un partit no s'ho menja tot si la resta no està molt afeblida. Els partits s'afebleixen més en el mal govern que en l'oposició. La nostra situació actual no és el resultat d'una gran estratègia de la dreta; és fruit del fracàs de l'esquerra -amb tots els atenuants que facin al cas, però els grans fracassos de l'esquerra illenca no han vengut donats per la conjuntura internacional, sinó per incapacitats manifestes i errors clamorosos.

I què podríem dir del que és a punt de caure a tot l'Estat espanyol? Tenc por que les enquestes encara no pequin de piadoses. El PP no és un partit amb una gent tan bona, tan preparada, capaç de generar tanta confiança com les enquestes ens podrien donar a entendre. El vot acaramullat al PP és -serà- un acte de fe desesperat, el clau roent, el tauló a què el nàufrag s'aferra en el darrer instant. Però poca gent confia tant en aquest partit com per sumar-se a la seva dionisíaca victòria de diumenge que ve. La majoria, és gent que, més que anar a un lloc, fuig d'un altre, d'un territori on s'ha sentit enganyada i maltractada.

La sensació d'engany i de maltractament ha de ser molt dolorosa perquè fins els més desafortunats hagin estat capaços de construir una mica de fe en un partit que té unes estisores molt grosses per a les grans retallades i unes de molt fines per no resquitllar privilegis. Només en un cas de desesperació poden creure les classes populars en la bondat de les polítiques socials del PP. Però la desesperació és, en efecte, incommensurable. Parlaríem d'ofuscació: tant, que són pocs els que, en la fugida dels paratges del PSOE, es recorden que hi ha sortida a l'esquerra.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Guillem, fa mes de 12 anys

Una pregunta: és possible demanar una excedència de nacionalitat durant quatre anys prorrogable fins a vuit? O cal canviar-se de país?

Valoració:8menosmas
Per Jeroni, fa mes de 12 anys

La sortida a l'esquerra i l'obstacle a la dreta és la independència.

Valoració:17menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente