De les sortides de to electoralistes del PP n'hem parlat aquests dies a voler. Però segurament cap d'elles no es pot comparar al vídeo que ha llançat el PSC a Catalunya i que el lector faria bé de trobar a la xarxa: n'obtendrà un bon exemple de com la política, quan es tanca en ella mateixa i perd la connexió amb la sensibilitat de la gent, pot traspassar qualsevol límit assenyalat pel que, potser precipitadament, en diríem ètica.

L'espectador assisteix a una mort en directe de la qual s'acusa directament "les retallades". El missatge és que, per a Catalunya, no és el mateix Rubalcaba que Rajoy, però tots sabem que l'atac frontal a compte de les retallades el dirigeix la ministra de les Forces Armades contra el govern de Convergència i Unió.

Mentre escric això, es fa públic que la senyora Carme Chacón ha dat instruccions perquè aquest vídeo sigui retirat. Era obvi que no li quedava altra sortida, perquè havia escandalitzat la majoria dels seus camarades. Ningú no se'n volia responsabilitzar, i l'anterior consellera de Sanitat, Marina Geli, se n'ha desmarcat d'una manera inequívoca.
Però se suposa que la senyora Carme Chacón hauria de fer alguna cosa més. Parlàvem ahir de la senyora Francisca Pol, per subratllar el fet que la brutoreta electoral que havia difós mitjançant les xarxes socials responia forçosament a una manera de ser. I la senyora Francisca Pol és una militant del PP, no té, que sapiguem, una influència suficient per marcar directrius de llarg abast en la campanya.

Per contra, la senyora Carme Chacón sí, que té aquest poder i aquesta influència. Que retiri l'espot no treu gens de gravetat al fet que l'espot s'hagués realitzat. I perquè es realitzi un espot d'aquesta baixesa, n'hi ha d'haver molta en els cercles on ha estat concebut.

En resum, la campanya no ens fa més abjectes, però sí que crea les condicions necessàries perquè aflori allò de més abjecte que tenim. Després, en solemnes intervencions parlamentàries, en congressos i trobades internacionals, propugnarem l'enrobustiment de valors socials, morals i ètics. Si durant les campanyes electorals hem certificat que no practicam aquests valors, d'on traurem la credibilitat necessària per ser escoltats?
Els socialistes pretenen diferenciar el seu producte del que proposa el PP. Potser ho aconsegueixin. Si la cosa ha d'anar per aquest camí, per ventura s'allunyaran més que no es pensen del PP, però en el recompte dels vots. Qui sap si la mort en directe serà la de les seves possibilitats de refer-se en un termini mitjà.