El debat previst

El debat? Diumenge, dilluns, ahir, avui no hi ha cap altre tema, demà ja ningú no en parlarà. Així passarà aquest primer debat de l'era Twitter (que ens permeté saber què havia esmorzat Rajoy) i que mostrà des del minut 1 com Rubalcaba es dirigia a Rajoy assumint que aquest guanyaria les eleccions ("Què farà quan...?"), i això ja ho deia tot. Ni tan sols els temes oblidats (la immigració, el debat entre els nacionalismes, la corrupció inexistent -segons el que parlaren) mostraren importància, perquè ningú no esperava gaire més enllà de les preguntes retòriques de Rubalcaba i les ambigüitats de Rajoy: tot rutllà, per tant, segons el guió previst, perquè la democràcia també és allò que quan criden a la porta de matinada (o a les deu de la nit) apareguin els actors previstos amb els papers ben apresos, i no els "Bojos, inadaptats, rebels, problemàtics" que segons Steve Jobs obren el futur. L'escenari, grandiloqüent i falsament minimalista, tampoc no deia gaire, i per ventura només serví per impressionar un poc els portuguesos i els italians que el pogueren veure (més tradició: no ens desempallegam mai dels nostres companys de la part baixa de la taula).