El debat? Diumenge, dilluns, ahir, avui no hi ha cap altre tema, demà ja ningú no en parlarà. Així passarà aquest primer debat de l'era Twitter (que ens permeté saber què havia esmorzat Rajoy) i que mostrà des del minut 1 com Rubalcaba es dirigia a Rajoy assumint que aquest guanyaria les eleccions ("Què farà quan...?"), i això ja ho deia tot. Ni tan sols els temes oblidats (la immigració, el debat entre els nacionalismes, la corrupció inexistent -segons el que parlaren) mostraren importància, perquè ningú no esperava gaire més enllà de les preguntes retòriques de Rubalcaba i les ambigüitats de Rajoy: tot rutllà, per tant, segons el guió previst, perquè la democràcia també és allò que quan criden a la porta de matinada (o a les deu de la nit) apareguin els actors previstos amb els papers ben apresos, i no els "Bojos, inadaptats, rebels, problemàtics" que segons Steve Jobs obren el futur. L'escenari, grandiloqüent i falsament minimalista, tampoc no deia gaire, i per ventura només serví per impressionar un poc els portuguesos i els italians que el pogueren veure (més tradició: no ens desempallegam mai dels nostres companys de la part baixa de la taula).