L'advertiment d'impugnació d'un ple, l'horabaixa de dijous passat, va fer determinar el batle de sa Pobla a convocar-lo per a divendres a les sis i mitja del matí, sota l'argument que feina feta no té destorb. S'aprovaren noves taxes municipals i se'n pujaren unes altres a la fi d'incorporar-les d'immediat als pressuposts. Hi va haver estira-i-arronses verbals entre majoria i oposició entorn dels estavis i del comportament d'uns i altres, que ja reproduïren les cròniques del ple a la mala hora. Sens dubte un ple a aquestes hores és una despesa en hores extra de personal. I la qüestió de fons no és tant la despesa com el despropòsit de tenir vuit regidors amb dedicació parcial a la Sala i que també han d'anar a complir el seu horari laboral a les respectives empreses privades.

Els plens municipals tenen vocació d'actes públics i una sana política democràtica és facilitar-ne l'accés del públic també pels horaris. Però els actes públics que ha promogut el batle de sa Pobla, amb accès restringit i de forma sectorial (i que havia anunciat com una assemblea pública) per explicar la seva acció de govern, s'han topat amb cert desinterès popular. El dia dels morts només es presentaren mitja dotzena de convidats a la reunió, mentre que una catefa de gent era a la missa de difunts. Potser la mala hora és, pel batle, l'única manera d'evitar coincidència d'horaris. I no hi hagi tanta puteria com se li podria atribuir. De vegades, les coses i les persones són més simples del que aparenten. I mai no ha mancat aquell que apedrega les pròpies teulades.