Una exposició de fotografies sobre el càncer de mama ha estat prohibida a un local parroquial. Pel fet de contenir imatges que mostraven els pits de dones, nus. Una mostra que els experts consideren excel·lent, per la seva sensibilitat i el seu poder de conscienciació sobre aquesta malaltia. Però, com que al local parroquial hi van al·lots a catecisme, s'han topat amb el rector d'Alella, Josep Fàbregas. Mostrar el pit d'una dona, malgrat que sigui per a un fi estrictament sanitari, continua sent pecat per a alguns.

Si fa no fa, al mateix temps, els indignats anglesos havien acampat al davant de la catedral de Sant Paul, de Londres. Icona dels anglesos, és una de les poques edificacions de la zona que va sobreviure als bombardejos virulents de la Segona Guerra Mundial. Fa una setmana, unes 200 tendes d'indignats acamparen als voltants. L'estendard és una pancarta que posa: "Change!!!". Ho diu tot.

Però, sigui anglicana o catòlica, la cúpula de l'ortodòxia no sol canviar. A no ser davant fets ja consumats. La resistència als canvis sembla ser que forma part de l'ADN. Potser per això, la Conferència Episcopal Espanyola de la setmana passada, de 19 i 20 d'octubre, ha tornat a fer públic el seu parer abans de les properes eleccions. És un costum atàvic, intentar interferir en les conteses dels poders terrenals. Malgrat les paraules repetidíssimes del Redemptor, sobre les coses del Cèsar.

Ara, a la interferència política li diuen Orientació Moral. I, en base a aquesta moralitat, usen un llenguatge que, malgrat que no s'anomeni directament cap partit, tothom entén a què i a qui es refereixen. I és clar, com que no han anomenat cap sigla, es queden tan amples. Allò més curiós és que ara, com a argument, aquesta mil·lenària de la intromissió usa la raó: "Les decisions polítiques han de ser morals i justes, no només consensuades o eficaces; per tant, s'han de fonamentar en la raó d'acord amb la naturalesa de l'ésser humà". Diuen que ho fan seguint una pauta de Benet XVI. I Benet XVI és un dels abanderats en denigrar el moviment de la Il·lustració (segle XVIII). En frase de D'Alambert (1717-1783), la Il·lustració "ho va discutir, analitzar i agitar tot, des de les ciències profanes als fonaments de la revelació, des de la metafísica a les matèries referents al gust, des de la música a la moral, des de les disputes escolàstiques dels teòlegs fins als objectes de comerç, des dels drets dels prínceps als dels pobles, des de la llei natural fins a les lleis arbitràries de les nacions, en una paraula, des de les qüestions que més ens afecten a les que ens interessen més dèbilment". Tot, molt curiós. Benvinguts al segle XVIII.