Joan Rallo, la figuera i la cultura mediterrània

Joan Rallo és un vertader savi en l'estudi de les plantes cultivades i ha publicat llibres sobre ametlers, figueres, vinya, garrovers, tècniques de poda i empelt de fruiters, etc. Ara, fa uns dies que va pronunciar una conferència a la Fundació Miró titulada Les figueres en el quilòmetre zero de l'origen de la cultura. Joan Rallo hi afirmà que les primeres figues fòssils conegudes corresponen al cretàcic. Els exemplars trobats daten d'uns 90-100 milions d'anys i pertanyen a figueres silvestres o cabrafigueres. La seva reproducció es realitza, encara avui, gràcies al mutualisme amb un insecte que hi facilita la pol·linització. Es tracta del Blastophaga psenes que, com s'acaba de demostrar, ha romàs pràcticament immutable durant més de 34 milions d'anys. La simbiosi entre figuera i insecte és indispensable per a la supervivència natural de les dues espècies.
Al llarg del procés evolutiu de la figuera, es va produir una mutació espontània que donà lloc a figues de gran qualitat, gairebé idèntiques a les que ara coneixem. En tot cas, aquests arbres no es podien propagar més que per esqueixos. Aconseguir-ho degué ser uns del grans reptes dels primers cultivadors. Però ho aconseguiren. Així ho posa de manifest una troballa recent de figues en via de carbonització i que un grup d'arqueobotànics israelians ha datat en uns 11.400 anys. Amb la qual cosa es posa en evidència que l'agricultura degué néixer uns 1.000 anys més prest del que es pensava.

Els investigadors han arribat a la conclusió que es tracta de figues partenocàrpiques, idèntiques a les nostres actuals i, per tant, comestibles i alhora estèrils. És una clara constatació de l'èxit assolit pels primitius agricultors que certifica la impossibilitat que tenien, aquelles "noves" figueres, de sobreviure sense la intervenció humana. És exactament el mateix que passa ara amb les nostres figueres domèstiques. Un cop esdevenguda la mutació, la gent s'adonà que aquella fruita no podia produir nous arbres i el cultiu de la figuera es convertí en una pràctica comuna.

El fet acaba de trencar un mite. Sempre s'havia pensat que l'origen de l'agricultura havia estat en els cereals, però el descobriment situa les figues en el bell mig del principi de l'agricultura i, per tant, de la cultura i la civilització. La domesticació de la figuera va precedir en més de mil anys la dels primers cereals i en més de cinc mil la resta dels fruiters. L'alimentació pròpia dels albors de l'agricultura degué ser, idò, a base de figues, aglans i cereals silvestres. De tota manera, Vavilov, el 1931, ja va veure que els cultius mediterranis més antics eren l'olivera, el garrover i la figuera. El blat, l'ordi, les mongetes i els pèsols, segons l'investigador soviètic, procedien d'altres centres de desenvolupament de l'agricultura. Malgrat l'aparició d'aquestes primeres figueres domèstiques, la presència de la blastòfaga va continuar associada a la productivitat de la figuera, encara que a Mallorca s'hagi perdut la pràctica ancestral de la caprificació, que ara es vol recuperar. Són molts de milions d'anys els que uneixen aquest insecte i la figuera fins a fer-ne una associació inseparable. Les investigacions demostren, per tant, que la figuera va tenir un paper essencial en la nostra evolució cultural, que gairebé fou l'arbre cultivat per excel·lència i que ja era un pilar de l'alimentació humana a l'inici del neolític.