Al-Qaida a Ca na Serreta

Qui conegui la història del terrorista Carlos -ara més d'actualitat per culpa d'una sèrie de televisió sobre la seva figura- potser no s'haurà sorprès que un cubà hagi estat detingut a Cala Rajada amb l'acusació de pertànyer a Al-Qaida i de difondre a la xarxa propaganda islamista. Desconeixem si el senyor José Ernesto Feliu Mora (que es fa dir realment Khalid Syif Allahu Almaslul) té o no conviccions polítiques poc o molt comunistes, però l'atracció que certs grups de l'esquerra atea radical revolucionària acaba sentint per l'islamisme polític no deixa de ser curiosa i alhora ben reveladora.

La història de Carlos, el Xacal ens il·lumina en aquest sentit: Ilich Ramírez Sánchez, conegut com Carlos, és veneçolà, i es va educar a Cuba, durant els anys seixanta, a les ordres del KGB, que se'l va emportar a Rússia per ensenyar-li a manejar els bells instruments de la lluita 'antiimperialista'. Els russos se'l van treure de sobre perquè era massa dels excessos -dones i alcohol-, així que Carlos va acabar al Front Popular per l'Alliberament de Palestina, organització terrorista antisionista que el manté en contacte a Europa amb grups terroristes com Baader Meinhof. L'any 1973 va disparar contra el propietari de les botigues Marc and Spencer, president també de la federació sionista d'Anglaterra. A França, atacava ambaixades i posava cotxes bomba a la redacció dels diaris. Quan van provar de detenir-lo, a París, va matar dos policies.

Va escapar al Iemen, on va continuar fent de les seves, i finalment va ser detingut al Sudan, l'any 1994. Actualment és a la presó, compleix cadena perpètua a França. Carlos ha escrit un llibre, Islam revolucionari, on afirma el següent: "En l'actualitat, davant de l'amenaça que s'esmuny sobre la Civilització, hi ha una resposta: Islam revolucionari! Només els homes i les dones equipats d'una fe total en els valors fonamentals de la veritat, la justícia i la fraternitat seran aptes per conduir el combat i lliurar la humanitat de l'imperi de la mentida".

L'islamisme polític és atractiu per molta gent disposada a fer, des d'opcions antiimperialistes, una lectura revolucionària d'un moviment terrorista que no té res de progressista sinó que ho té tot d'ultraconservador. Tanmateix, és un factor de pertorbació i no de passivitat en el cor de les nostres societats, cosa que el fa fascinador per molts militants que encara sospiren per una gran revolució que capgiri els ordres de poder opressor, etc.

Aquí, a casa nostra, tenim la figura de Jorge Verstrynge, a qui trobem a les tertúlies polítiques televisives més desfermades. Verstrynge va començar amb Fraga, fundant AP, però després ha acabat amb els marxistes antiglobals, simpatitzant també amb l'islamisme polític. Un llibre seu, La Guerra Periférica y el Islam Revolucionario és de lectura obligatòria a l'exèrcit de Veneçuela.

Dos corrents de pensament antagònic (marxisme revolucionari i islamisme) s'uneixen contra un enemic comú: la societat burgesa. No és difícil preveure quin dels dos, en cas de guanyar, aixafaria l'altre.