El perpetu present

Ha tornat el futbol a la pantalla clàssica i hem tornar a comprovar que el concepte "en directe" ha perdut vigor. Posaves ahir, a la sobretaula, MarcaTV i hi sortia Pep Guardiola com a imatge involuntària (saps quan sortirà perquè anuncien que "contesta les preguntes en català") d'una actualitat que, en forma de tertúlia contínua, havia començat gairebé vint hores abans, amb el partit del dilluns nit.

Després, Mourinho s'autocensurava, a la manera wittgensteiniana, dient que "no puc parlar d'allò que no puc parlar" (parlant, sense voler, de les segons ell injustícies arbitrals), i tampoc no sabies, sense més referències, si les imatges eren de la nit anterior o d'una roda de premsa que Mourinho feia ahir dimarts; o si, fins i tot, eren un assaig de les declaracions que oferirà el dimecres, després d'un altre partit, en què, amb tota seguretat, tornarà a declarar pràcticament el mateix.

I això per no parlar de les tres faixes que corrien sobre la pantalla (una amb SMS dels espectadors), ni d'aquestes frases de Valdano (que ha tornat al periodisme) que donen per una setmana d'interpretació (per exemple: "El partit ha estat un reflex de les expectatives que havia creat").