Miquel Ferrà i Martorell

L'altra verge de Lluc (1773)

Miquel Ferrà i MartorellPalma24/07/11 0:00

Segons la tradició, hi ha un llegat que, a través de les generacions, des del segle XIV, consisteix una llegenda de com la Mare de Déu es va aparèixer a un pastor mallorquí que guardava el ramat pels entorns de la vila d'Alzira, i que, per divina coincidència, es diu també Lluc, com el nostre d'Escorca, i a la qual va donar devot culte, emportant-se-la amb ell a Mallorca, en el transcurs del qual viatge misteriosament li va desaparèixer. De retorn el pastora Alzira, reemprengué la seva tasca, però una nit fou sorprès per una claror enlluernadora que indicà novament a l'humil xicotet el lloc on volia refugiar-se aquella imatge que havia perdut en el seu viatge a l'illa, per la qual cosa interpretà que la voluntat de la Verge Maria era restar en aquell indret, la mun, on li fou eregida una ermita per tal de poder-li donar culte i veneració...". Així contava el setmanari Sóller, l'any 1948, la llegenda de la Mare de Déu de Lluc. Perquè marededeus de Lluc n'hi ha dues, i ambdues pretenen ser l'imatge original de l'ingènua i miraculosa llegenda de quan va esser trobada. Segons explicaven els pretèrits habitants d'Alzira, la Mare de Déu trobada a la vila valenciana fou portada, com quelcom molt apreciat i personal, pel tal Lluc, en el seu viatge a Mallorca i la diposità en el monestir d'Escorca. Però l'estàtua fugí, com narrava el Pare Salvador Calvo, autor dels Gojos, l'any 1902: "De Mallorca ací arribà/ la Mare de Déu deLluc/ sens dur-la ningun buc, / a soles la mar creuà,/ i en este punt se quedà/ perquè fon de sa elecció."

El pare Gaspar Munar, per la seva part, escrivia: "A la ciutat d'Alzira de la província de València hi ha un altre santuari, sobre la muntanyeta del Salvador, dedicat també a la Mare de Déu de Lluc. No té res que veure amb el santuari Mallorquí. És coincidència de pur nom, quelcom del segle XVIII, quan es formà la llegenda que la Verge Morena de Mallorca havia desaparegut i, havent travessat la mar, anà a posar-se sobre el puig d'Alzira."

Potser no s'ha de donar més importància a la cosa, encara que el novel·lista Blasco Ibáñez, a la seva novel·la Entre naranjos, tracti literàriament la llegenda segons la qual els mallorquins, avergonyits per la fugida de la Mare de Déu que volia ser valenciana, en feren una altra de semblant, una còpia, segons els creients d'altra època. Fos com fos, ja és sabut que les llegendes, d'igual argument, arrelen ací i enllà, només diferenciades per alguns detalls etnològics o circumstancials. El segle XVIII és un autèntic i laberíntic mosaic de marededéus miraculosament trobades, i quasi és podria dir que, en aquestes terres de la Península i Balears, cada poble té la seva: llocs rústics de troballa que generaren la construcció d'una ermita, un torrent, una cova, un pou, una síquia, una font, un llenç de muralla... totes les que vulgueu.