"On comença la vida? De quins obradors sortim no- saltres, els éssers meravellosos? Com és que d'uns petits ous, en aparença iguals, es van desenvolupant condicions perfectament peculiars i diferents que, per una banda, fan el peix voraç i, de l'altra, l'au sensible, la bèstia servicial i l'home creador? Com es transmet d'un ésser a l'altre l'existència? En quina porció la transmet cada un dels éssers que contribueixen a produir l'ésser nou? Com s'hereten les particularitats de l'espècie, de la raça, de la família mateixa, de manera que d'un simple ou ignorat va sorgint el poder necessari per crear una criatura definida i perfecta, amb totes les condicions de la seva espècie i els caràcters particulars, els hàbits, els instints, els defectes, les manies mateixes dels pares? Els llibres i periòdics científics parlen de totes aquestes coses de manera que, per venir en el dialecte tècnic, aprofita poc als que no reberen els ensenyaments en els temps actuals o no s'han dedicat especialment a tal gènere d'estudis. Posar la ciència en llengua diària. Heus ací el gran bé que uns pocs fan. Tal mèrit té el llibre que acaba de publicar un home entès en la ciència de la seva vida i en l'estudi de les seves causes, elements, composició i tendències visibles...

L'herència en la vida amimal és la transmissió dels elements d'una existència determinada d'un individu a l'altre. La vida és subtil, complicada i ordenada, encara que sembli brusca, simple i de- sordenada a l'ignorant. La vida és una agrupació lenta i en encadenament meravellós. La vida és un extraordinari producte artístic. Ja sabem prou de la manera i condicions de la producció de vida per tenir dret a esperar que en el futur en sabrem molt més...". Escrivia això José Martí (1853-1895) quan vivia exiliat a Nova York. Historiador, comentarista, periodista, poeta, dramaturg i, sobretot i entre tot, polític independentista cubà. En aquest cas, comentava a la premsa el llibre sobre les lleis de l'herència que havia publicat el professor de biologia nord-americà W.K. Brooks.

Com en la majoria dels seus articles redactats en aquella època d'exiliat, del 1880 al 1895, s'hi pot apreciar el seu mèrit d'assagista i les seves excepcionals qualitats per a la generalització teòrica a partir d'esdeveniments concrets. Encara no havia complit Martí els vint-i-set anys i ja havia publicat un drama patriòtic, assajos polítics i articles de tota mena. Però tot plegat anava dirigit a l'alliberament del seu poble, una intenció que pagà amb la vida, aquesta vida tan enigmàtica que Brooks tractava d'explicar. Tot el seu desig era retornar a Cuba i convertir l'illa, que era una colònia espanyola, en una nació sobirana.