"El nen que nomia Ulisses Macauley guaitava aquell dia el forat d'un nou niu d'escarabats, en el pati posterior de ca seva, a l'avinguda de Santa Clara, Ithaca, Califòrnia. L'escarabat traginava fang humit i alhora vigilava l'al·lotet, que era certament un estrany però no un enemic. Abans que el miracle hagués esgotat totalment l'atenció del nen, un ocell volà cap a un vell noguer i després de col·locar-s'hi, enmig d'una branca, restà admirat per quelcom que només ell veia, essent això la causa que la mirada fascinada del xiquet es traslladàs de la terra a l'arbre. Després, i allò fou el millor de tot, un tren de càrrega rebufà i brunzí una estona lluny. El nen escoltà atentament i va sentir que el terra s'estremia baix dels seus peus pel pas d'aquell ferrocarril. Aleshores es posà a córrer, més veloçment -així ho creia ell- que qualsevol cosa vivent en el món. Arribà a la cruïlla justament per a veure el pas de tot el tren, des de la locomotora fins al furgó de cua.

Saludà el maquinista, però el maquinista no li tornà la salutació. Saludà cinc persones més que anaven en el tren, però cap no li va tornar la salutació. Finalment un negre va aparèixer recolzat en la tanqueta de la plataforma. Per damunt del soroll del tren, cantava. Ulisses saludà també el negre i aleshores succeí una cosa meravellosa i inesperada. Aquell home, negre i al contrari dels altres, retornà la salutació a Ulisses cridant: 'Torn a casa, nen, torn a ca meva!'. El petit i el negre se saludaren fins que el tren quasi deixà de veure's. Aleshores Ulisses mirà al seu entorn. Tot el que l'envoltava era delitós i tranquil, el món de la seva vida. El món estrany, ple de males herbes, mústic, sorprenent i absurd, però, tot i això, bell. Al llarg de la via s'apropava un vell amb un bolic a l'esquena. Ulisses el saludà també, però l'home era massa vell i estava massa cansat per a complaure's en l'amistat d'un al·lotet. El vell mirà Ulisses com si ambdós fossin ja una cosa morta". Són les lliçons de vida d'un escriptor excepcional, William Saroyan (Fresno, Califòrnia, 1908-Ídem, 1981), que ens narra aquest episodi en el seu llibre The human comedy i evidentment sap molt bé del que parla.

Ell mateix visqué quan era criatura una època de mancances. Orfe ben petit, va haver de treballar per a guanyar-se la vida i va viure temps molt dolorosos, entre els quals, els de la gran depressió. Però literat per naixement, escriví amb bravesa i el 1934 aconseguia el primer gran èxit internacional amb un llibre de relats. Sis anys després obtenia el Pulitzer. En aquest fragment, el soldat negre que torna de la guerra és l'únic que no es comporta amb el nen d'una manera freda i indiferent. Són entre ells dos complets desconeguts i tanmateix es troben molt més a prop un de l'altre que les altres persones que coneixen. El soldat es veu de nen en la figura del pillet i el pillet veu en el soldat la llegenda de les aventures que somnia. Tornar a casa, una frase breu que inclou tot un univers de sensacions.