Isern, una nova era

Mateu Isern ja és batlle i ha aprofitat l'acte de proclamació per a fer-nos saber que amb ell s'enceta, a Cort, una nova era presidida, entre altres coses, per les bones formes i l'educació. Dit així, caldria celebrar-ho perquè ara mateix faig memòria i record que un dels càrrecs de confiança d'una regidora de l'equip de govern anterior havia deixat, precisament, l'educació a la tauleta de nit i anteposava la pròpia supèrbia entre ella i els ciutadans. Les ferides que causen al llarg d'una legislatura una ignorant d'aquesta mena, no es poden estroncar amb quinze dies de campanya neta, encara que s'omplin els carrers d'alfàbrega. Ho dic de passada, perquè en quedi constància. Tanmateix, Mateu Isern no suscita la més mínima confiança de la gent que no és de la secta de la pela, tot i la rialla lluminosa que precedeix i clou cada una de les seves manifestacions.

Bones maneres i educació a Cort, reclama el batlle Isern. Tots ho desitgem. Però justament el primer dia va oblidar-se el punter a casa i no va poder posar a ratlla alguns dels seus cuates quan, embriacs d'èxit, mostraren la filassa descaradament. La xiulada que la massa dretana va dedicar al regidor del PSM, Antoni Noguera, quan va gosar citar Emili Darder per a recordar-nos que únicament la cultura pot fer ciutadans lliures, s'ha d'inscriure immediatament en el llistat de goranades més rellevants dels darrers temps. Mai no ha de consentir, Isern, que les bases li prenguin la paraula, perquè és evident que hi ha una exposició d'intencions més explícita en la xiulada que en el discurs oficial. I diguem-ho clarament: és grollera, vergonyant. La gent conservadora que omplia el saló de plens ens va fer saber que Darder està bé aquí on el va portar el seu mal cap i que la cultura serà quelcom secundari a l'ideari municipal com ho demostra, d'altra banda, el fet que en tindrà cura Fernando Gilet, un expert en futbol.

Isern reivindica claredat en el diàleg entre administradors i administrats, però digui el que digui (i fins ara ha dit poc o poquíssim) no aconsegueix esvair els presagis més negres que envolten la seva gestió futura. El seu discurs, part en mallorquí normatiu des Sirculo ("es palmesanos", va dir) i castellà, ja palesa la seva aposta per una Mallorca de panada i flabiol. I igualment inquietant va ésser la referència que va fer a la necessitat de modificar el recorregut del carril bici. Hi ha una fotografia, publicada a dB diumenge passat, que posa la guinda al primer dia d'Isern com a batlle. Entra o surt de Cort, Isern, escortat per una colla d'amics i d'alts càrrecs entre els quals hi ha, en lloc preferent, un falangista de tota la vida que treu pit al paso alegre de la paz, més lluent que un plat acabat d'escurar. Amb acompanyants així s'entén la xiulada a Noguera: Darder no els fa el pes i la cultura els provoca tanta urticària com a Millán Astray. Mateu Isern ens anuncia una nova era amb ell a Cort. Déu meu...! Serà la de Primo i la de Toni Yo, dos dels seus seguidors més entusiàstics. Però també la dels Bartolomé Servera, Juan Cabrera, Sylvia Riera i Herr Middelman. Res a veure amb el Segle de les Llums.