De totes les travesses sobre la composició del nou govern autonòmic, la juguesca que ha desfermat més interès recau en la figura de Carlos Delgado. Quin paper farà l'exbatle de Calvià en l'Executiu de José Ramón Bauzá? Tindrà cap responsabilitat de govern? Serà l'encarregat de desballestar el model educatiu actual o el que acabarà d'enfonsar la indústria turística? La resolució d'aquesta incògnita és de gran importància, no tant per conèixer el futur professional de Delgado, sinó per la informació que ens pot aportar sobre un altre personatge que se'ns ha mostrat fins ara amb un perfil ben desdibuixat.

El Partit Popular havia començat la passada legislatura en caiguda lliure. El desgavell en les files conservadores era absolut. Matas havia fugit a les Amèriques, Estaràs havia partit a Brussel·les, la llista d'escàndols de corrupció s'engreixava i el poder del partit havia quedat limitat a l'àmbit municipal. Des de la batlia de Marratxí, Bauzá va aconseguir passar per damunt dels barons de la part forana i del mateix Delgado, i es va acabar situant al capdamunt de la cúpula del Partit Popular. Hi va arribar a empentes i rodolons, fent equilibris impossibles. Encara ara ningú no sap ben bé com, però el cas és que ho va fer. Se'n va sortir i ha acabat liderant la majoria absoluta aclaparadora que els socialistes li varen regalar.

Pel camí, Bauzá ha sabut desfer-se dels llasts que podien haver entorpit el seu avanç cap al Consolat. D'una banda, ha fet callar Delgado per la via d'assumir públicament els seus plantejaments, per ultres que fossin. L'ha deixat fora de joc erigint-se ell mateix com l'abanderat de la destrucció del model de convivència lingüística dels darrers trenta anys. Certament, no ha hagut de fer cap esforç ni un per adoptar el hooliganisme lingüístic. De l'altra, s'ha servit del pretès objectiu de netejar les sigles de la corrupció passada per deixar fora de la fotografia -o del partit, en algun cas- aquells elements que podien trastocar-li els plans. No ha tingut cap trauma a l'hora de foragitar aquells que li podien arribar a fer ombra. Fins ara, totes les operacions han tingut resultats favorables per a Bauzá i els dos possibles focus d'oposició interna han quedat desbaratats, almenys en part.

D'aquesta manera, Bauzá ha aconseguit esvair gairebé del tot aquella imatge inicial de l'aprenent de polític a qui venia gran el càrrec de número u del PP balear. Ben aviat, en poc menys de quinze dies, just quan es faci pública la composició del seu Govern, tindrem l'oportunitat de confirmar la talla del personatge. Serà capaç Bauzá de pegar l'estocada final a Delgado? Demostrarà tenir prou força dins el partit per deixar un personatge com l'exbatle de Calvià sense cap responsabilitat en l'Executiu i sense cap càrrec important? Recordem que Delgado ja no és a Calvià i sembla haver partit peres amb el seu successor. I els hotelers, gens partidaris dels experiments eixelebrats i dels exabruptes que et poden enfonsar una temporada turística, diuen que no el volen ni en pintura per la seva conselleria.

Bauzá deu ser ben conscient de les ínfules que passeja Delgado i dels problemes que li poden acabar comportant, especialment ara que ho té tot de cara per fer i desfer a la seva manera durant els pròxims quatre anys. Si no n'acaben sent uns quants més. Un element amb unes ambicions personals tan desmesurades i amb uns plantejaments que fan semblar Xavier García Albiol -el xèrif de Badalona- tot un boyscout d'aquells que venen galetes per les pel·lícules americanes, no deixa de ser una bomba de rellotgeria que pot esclatar en qualsevol moment i enfonsar qualsevol projecte. Potser per això Bauzà podria tenir en ment que, ara que ja l'ha espremut electoralment, ha arribat l'hora de desar-lo al fons de l'armari fins a la pròxima temporada. En serà capaç?